Les tres grans idees de l’FMI
A l’Espanya de blanc i negre, de gran tendència maniquea, algú hauria de fer obligatòria la lectura de l’informe preliminar del Fons Monetari Internacional sobre Espanya de la setmana passada. El país s’asserenaria i encararia millor el seu futur. L’FMI comparteix tres grans idees. Una, l’economia espanyola va bastant bé i creix per sobre de la mitjana europea. Dues, el Govern pot prendre (ja ho està fent) decisions rellevants que van en la mala direcció. Tres, la gran fragmentació política i la polarització són un greu perill, ja que impedeixen les reformes necessàries i poden portar una greu pèrdua de confiança.
Resum personal. Un, l’economia va bé perquè l’any passat (augment del 2,5% del PIB) Espanya va créixer molt per sobre de la mitjana europea. I aquest any passarà el mateix. L’FMI puja quatre dècimes, fins a l’1,9%, la seva anterior previsió del PIB (la del gener) per al 2024, i la iguala al 2% del Govern. I la base de la recuperació serà l’impuls de la demanda interna. El keynesianisme d’augment del poder de compra –reforma laboral, salari mínim, pensions...– ha funcionat millor del que es podia esperar. I el dèficit del 2023 es va tancar amb un 3,6% del PIB, inferior al 3,9% compromès. I molt lluny del tret al 5,1% de França, que ja causa una gran desconfiança. Cert, la no-correcció de les tarifes de l’IRPF ha provocat una alça encoberta de la pressió fiscal, però no es poden fer truites sense trencar ous.
Dos, el Govern comet errors. L’economia creix per molts factors, entre d’altres, els bons resultats de les empreses (impossibles si el Govern ho fes tot malament). Però hi ha assumptes en els quals el Govern hauria de pensar més. O fins i tot fer marxa enrere. Tres errors. El dèficit continua sent una amenaça i el deute públic sobrepassa molt els límits europeus. I la seva reducció serà impossible si el Govern no frena la pressió contínua cap a una despesa pública més elevada. El salari mínim ha augmentat un 50% en cinc anys (d’acord), però si continua així «tindrà efectes perjudicials en l’ocupació poc qualificada». La reducció de la jornada laboral amb el mateix salari podria resultar més nociva que beneficiosa i, en tot cas, s’hauria d’adequar als sectors en la negociació col·lectiva. A l’habitatge, la prioritat ha de ser augmentar l’oferta, mentre que apujar els límits i controls als lloguers (llei del 2023) pot ser contraproduent i agreujar el problema.
Tres, «la fragmentació política prolongada pot obstaculitzar les reformes estructurals i la consolidació fiscal i empitjorar la confiança empresarial, la inversió i el creixement». De fet, la falta de majoria política efectiva ja ha fet que el Parlament hagi tombat la reforma del subsidi d’atur de Yolanda Díaz, de manera que es retarda el tercer pagament (10.000 milions) dels fons europeus. L’FMI no ho diu tan clar, però Sánchez i Feijóo prioritzen els seus interessos a curt termini i danyen així l’economia i el benestar dels espanyols.
Sánchez i Feijóo prioritzen els seus interessos a curt termini i danyen així l’economia i el benestar dels espanyols
Joan Tapia és president del Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO