«Cada vegada més dones fusionen el seu primer embaràs amb la menopausa»
— ¿Per què la menopausa és una «revolució invisible»?
— Més enllà de l’àmbit ginecològic, la menopausa és una cosa de la qual no es parla prou. S’ha anat perdent el tabú de la regla –les noies parlen de copes menstruals, per exemple–, però amb la menopausa hi continua havent aquest tabú. El meu llibre
part de la necessitat de conèixer el que ens passa. Quan ho desconeixem, parlem menys del tema i tenim més por que arribi aquell moment. Es parla poc dels efectes positius de la menopausa i molt dels negatius.
— ¿Té efectes positius?
— En el desenvolupament de la vida, aquest transitar hormonal suposa una evolució. El climateri, a part de la simptomatologia de cada dona –podem veure’ns més arrugues–, també augmenta els nivells de consciència a causa del descens en l’estradiol produït pels estrògens.
— ¿Climateri és el mateix que menopausa?
— No. Per això m’agrada més utilitzar la paraula La menopausa és l’any que transcorre després de l’última menstruació. Només dura 12 mesos. Però els canvis que precedeixen aquesta última menstruació es produeixen anys abans –i fins i tot anys després– d’aquesta última regla, per això parlem de climateri, perquè al·ludeix a tota l’etapa. El climateri pot durar fins a una dècada a partir dels 40 anys, durant els quals l’ideal és anar preparant-nos des de l’alimentació, l’autocura i l’exercici físic.
— ¿I què passa durant el climateri?
— Quan ens acostem a la menopausa, igual com passen coses a nivell físic –que no sempre ens agraden–, també es donen canvis en els estats de consciència pels canvis hormonals. La dona vol passar més temps amb ella mateixa, té més necessitat d’autocura. Com que tenim menys energia disponible que als 20 anys, el cos es torna molt més selectiu a l’hora d’elegir en què inverteix la seva energia i en què no. La dona en el climateri gira la mirada cap endins. De vegades això significa canvis. Per exemple, en les estadístiques apareix que en aquest moment vital hi ha dones que comencen a emprendre. D’altres recuperen aficions que potser havien deixat per la maternitat.
— ¿I la vida sexual?
— Requereix començar a trobar altres vies del plaer. El mateix plaer nostre ja no és una cosa negociable. Hi ha dones que necessiten més preàmbuls o un altre tipus de ritmes, però la libido no necessàriament es veu disminuïda. Tot i que sí que és veritat que hi ha un canvi en el teixit i en els ritmes.
— ¿La menopausa és sinònim de vellesa?
— Antigament sí, perquè la vida era molt més curta. Però, tot i que continuem associant-la amb la vellesa, en realitat no és així. Primer per un tema d’esperança de vida: les dones viuen fins als 85 o 87 anys. Si la menopausa ens arriba al voltant dels 50, ens queda gairebé la meitat de la vida. Però continua tenint aquesta fama perquè la indústria de la bellesa, per exemple, encara l’associa a la vellesa i et ven productes per combatre-la. En realitat, aquesta és una visió molt arcaica, una idea obsoleta que es continua alimentant no sé si per interessos econòmics.
— Cada vegada més dones s’embarassen en edats més avançades. ¿Què passa quan l’embaràs i la menopausa van seguits?
— Això ha passat sempre, la novetat és que ara s’està fusionant l’embaràs d’una mare primípara amb la menopausa. Antigament una dona tenia 5 o 6 fills i l’últim naixia ja amb les últimes regles. Però no és el mateix parir per cinquena vegada que per primera. A més, al cos li costa una mica més recuperar-se en edats avançades, i a partir dels 45 anys se’ns ajunta amb l’aproximació al climateri. Per exemple, el cos comença a canviar i activa la producció de llet materna en un moment en què nosaltres també necessitem preservar la salut dels nostres ossos: és molt important aquí que la dona cuidi molt la seva alimentació perquè no li falti calci o vitamina C.
«En el climateri hi ha dones que comencen a emprendre o reprenen aficions»
— ¿És possible un embaràs tenint la menopausa?
— Sí. En els últims anys de menstruació, com que hi comença a haver irregularitats en el cicle, ens costa més detectar el moment de l’ovulació, però passa. Si no volem tenir fills, és important tenir la certesa que els nivells d’estradiol són molt baixos o prendre precaucions. Si en volem tenir, la possibilitat sempre hi és, però és més complicat.