El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla
El projecte del PAM, que demà ha de superar el tràmit inicial en comissió, preveu 4.000 pisos nous per a la ciutat fins al 2027.
sostres que volen imposar-se per al 2030 o 2035.
MILLORS I PITJORS CARRERS DE L’EIXAMPLE
Zona infernal
Malgrat aquest context, el carrer amb l’aire més brut continua sent Aragó, per molt que els últims anys hagi incorporat un carril bus i un vial ciclista. Tant en diòxid de nitrogen com en partícules en suspensió. A la llista també hi ha Pau Claris, Roger de Llúria o València. De fet, el mapa genera una mena de zona infernal. Un rectangle que formen Pau Claris, València, Aragó i Bruc, al voltant del qual es compten gairebé una desena de centres educatius, entre escoles bressol i escoles. En canvi, a la figura que componen Ali Bei, Pujadas, Meridiana i passeig de Sant Joan, s’ha creat una petita illa d’escassa pol·lució: a la frontera de l’Eixample i Sant Martí i entre els grans parcs, els nivells de NO2 es queden a la meitat del sostre que marca la UE.
La sinistralitat ha anat a millor. Fins al punt que Barcelona registra un 40% menys de sinistres de trànsit amb ferits que a principis de segle. En els últims 10 anys, a la capital catalana s’han produït 81.824 sinistres de trànsit amb ferits. Són 22,4 cada dia (gairebé un per hora). En aquesta última dècada, a més, han perdut la vida a l’asfalt 210 persones i 2.089 han resultat ferides greus.
Aragó és una vegada més el carrer més anomenat en aquest apartat, amb més de 500 sinistres entre 2018 i 2024. Juga a favor seu que la intensitat mitjana d’un dia feiner és de 51.632 vehicles, un 30% menys dels 74.000 del 2015. La xifra quadra amb la pèrdua de dos carrils per fer lloc als autobusos i als ciclistes als dos extrems de l’artèria. També són molt perillosos, per ordre, Balmes, Muntaner, Roger de Llúria i Comte d’Urgell. es pugui reduir aquesta desigualtat i aquesta Barcelona de dues velocitats. Els experts, indica Nel·lo Deakin, creuen que el fenomen de la gentrificació és un mal que requereix el concurs de governs supramunicipals, bàsicament amb les lleis que pugui impulsar el Parlament o les normatives que estableixi l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). També caldria fer un tomb al pla d’usos de l’Eixample, «una eina significativa però insuficient per salvar el comerç local i de proximitat. Finalment, diuen les entitats i professionals consultats, el consistori hauria «d’explorar mecanismes de captura de plusvàlues del sòl que puguin generar les actuacions de pacificació, una proposta que generaria no poca controvèrsia.
El govern de Barcelona va presentar ahir el Pla d’Actuació Municipal (PAM), el full de ruta del mandat, una eina que demà serà sotmesa al seu tràmit inicial a la comissió de Presidència. No és un document amb grans innovacions, en el sentit que inclou els projectes principals del govern del PSC, ja coneguts.
Entre aquests destaquen continuar amb la transformació de la Via Laietana i la Rambla, que han d’acabar aquest mandat, i la de la Meridiana, que acabarà en el següent. El pla contempla també afrontar la segona fase de cobertura de la Ronda de Dalt i incrementar a 4.000 pisos el parc municipal –mitjançant construcció i compra– i impulsar la rehabilitació de 20.000 vivendes.
Així mateix, el text inclou la Renda Barcelona, tot i que no se’n coneixen més detalls que el que serà un sistema d’«ajudes complementàries» contra la vulnerabilitat econòmica, que durant la campanya electoral de les municipals el llavors candidat i avui alcalde, Jaume Collboni, ha presentat com una compensació pel cost que suposa viure en una ciutat com Barcelona, un recurs pensat per a prop de 25.000 barcelonins.
L’última fase del tramvia, la connexió del Trambesòs i el Trambaix, també apareixen al PAM, si bé de nou no aclareix la incògnita de si es farà o no abans del 2027, quan finalitza el mandat. «Continuar amb la connexió de les dues xarxes del tramvia», apareix en la documentació aportada pel consistori als mitjans. La primera tinenta d’alcalde, Laia Bonet, va explicar ahir que a l’estiu es prendrà la decisió de quan es durà a terme.
El procés participatiu
Bonet, que va presentar les línies principals del PAM, va precisar que l’Executiu local el té preparat des del desembre, i que ha iniciat el seu procés obligat pel Reglament Orgànic Metropolità (ROM), que precisa que s’ha de posar sobre la taula a l’iniciar-se el mandat.
Si demà el text aconsegueix el suport necessari de part de l’oposició i és aprovat inicialment s’iniciarà un procés participatiu del 3 de maig al 28 de juny. Una vegada superat aquest procés, en el qual els barcelonins podran reclamar actuacions, el text definitiu arribarà al ple per a la seva aprovació final al setembre. Si per contra és rebutjat, hi haurà PAM oficiós, és a dir, full de ruta però no oficial. I això impediria, va destacar Bonet, el procés participatiu. El pla d’actuació preveu 621 actuacions en 10 àmbits i compta amb 2.829 milions d’inversió.