L’enterrador de les fosses de Paterna, «el nostre Primo Levi»

Els afusellats del franquisme protagonitzen un monòleg de l’actor Pepe Zapata després d’una xerrada amb Paco Roca, Rodrigo Terrasa i Gerard Vázquez.

«¿Quieres trabajo, rojito?, pues a enterrar a los tuyos», li va dir el 1939 el llavors alcalde de Paterna a Leoncio Badía, represaliat republicà al qual va relegar a treballar d’enterramorts del poble. Ho va ser fins al 1945, i a les seves mans van arribar els cossos de més de 2.000 executats pel franquisme, que ell va haver de ficar a fosses comunes al cementiri. Tot i sabent que arriscava la vida si l’agafaven, va ajudar en secret viudes, mares i filles a acomiadar els seus morts i va guardar clandestinament proves de les seves identitats en ampolletes sota els cadàvers. Ahir a la nit, la seva història va arribar a l’escenari del Teatre Romea en forma de monòleg dramatitzat, interpretat per l’actor Pepe Zapata, en un extracte de L’enterrador, obra dirigida per Gerard Vázquez.

Amb la memòria històrica com a protagonista, just abans tots dos van dialogar amb el dibuixant i Premio Nacional Paco Roca i el periodista Rodrigo Terrasa, que van rescatar la història de Badía i la dels afusellats que va enterrar a Paterna en l’aplaudit còmic El abismo del olvido (Astiberri), que després de la seva publicació al desembre ja ha esgotat els 40.000 exemplars de la primera edició.

«La primera vegada que vaig sentir la història de Badía va ser en un programa de ràdio. I em vaig posar a plorar», confessa Zapata, que porta de gira per Espanya el paper des del 2022. Per a ell, a més de «símbol de la dignitat humana», l’enterrador és «el nostre Primo Levi. Davant l’adversitat sempre va pensar amb esperança que amb el que ell feia les famílies dels morts podrien un dia recuperar els seus familiars. Encara hi ha molta gent que anhela justícia per als seus avantpassats».

I 80 anys després s’han recuperat 10.000 cossos de les fosses. Es calcula que n’hi ha 20.000 de localitzats per exhumar i 80.000 de desapareguts,diuTerrasa. «No hi ha un cens, és l’abisme absolut de l’oblit», lamenta. En el còmic, recalca Roca, «vam voler fugir del soroll polític i la polarització i quedar-nos amb la part humana [...]. Treballes amb els testimonis dels familiars que et donen el seu tresor perquè l’expliquis». Com el de l’altragranprotagonistadelllibre, la Pepica, filla de Pepe Celda, un dels afusellats que Badía va enterrar, que amb 82 anys «va lluitar per treure el seuparedelafossacomunaperpoder enterrar-lo amb la seva mare, com ella havia volgut».

Zapata també es queda amb la part humana: amb l’abraçada i les llàgrimes d’un dels fills de les Tretze Roses que se li va acostar després d’una funció, i amb la de la Maruja, la filla de l’enterrador. Roca i Terrasa van parlar també amb ella, i amb la tenaç Pepica, que protagonitza l’escena que més li va costar al dibuixant: la de quan, amb 8 anys, la van portar a acomiadar-se del seu pare a la presó. «La seva tia li va dir que no plorés davant d’ell i no ho va fer. I t’adones que aquella mateixa mà a la qual no van deixar tocar la seva filla per última vegada a través de la reixa és la que veus al cos embossat després de ser exhumat», explica Roca, que tornarà a la capital catalana al maig per al Còmic Barcelona. També ho farà Zapata amb L’enterrador.n

«Encara hi ha molta gent que anhela justícia per als seus avantpassats», va recordar Zapata