Reforç policial
la en el duel de tornada. Des de la pissarra, un dels seus punts febles des que va agafar les regnes de la banqueta blaugrana, va saber superar Luis Enrique, el mateix que va tornar a elogiar després de quedar presumptament superada la crisi de l’apropiació de l’ADN Barça. Per molt que l’asturià llancés una pulla soterrada, recordant com Ter Stegen es va encarregar de trencar les línies de pressió a base de cops de pilota cap a un Lewandowski pletòric a París.
Xavi trobarà a faltar els seus dos futbolistes sancionats: Christensen, autor del gol del triomf en l’anada i que estava cridat a ocupar aquest lloc de pivot que continuarà quedant-se un masegat De Jong–, i Sergi Roberto, el capità, que arrossega el record de la remuntada davant el PSG del 2017 (6-1). Per contra, Pedri, el mateix que va obrir el cel de París a Raphinha, se sent preparat per tornar a l’onze.
Luis Enrique podrà tramar una alineació molt més convencional que en l’anada, ja amb Achraf Hakimi al lateral dret, la tornada de Marquinhos al lloc de central i potser amb ZaïreEmery (18 anys) i Barcola (21) com a còmplices de Dembélé, a qui l’espera una rebuda hostil després de celebrar el seu gol de l’anada com un boig, i d’un Mbappé que va marcar tres gols (febrer del 2021) l’últim cop que va visitar el Barça. «Ens hi deixarem la pell i la vida», va prometre Xavi. Ell, com Laporta, sap que, en aquest cas, la classificació pot marcar el destí del club. D’aquí l’abraçada. D’aquí la necessitat que ho veiés tothom.
Idees clares i objectiu clar. No li’n queda cap altra a Luis Enrique i al seu Paris Saint Germain per guanyar el Barça i continuar aspirant a la Champions, el títol que salvarà el tècnic asturià de la guillotina amb què Nasser Al Khelaïfi ha anat degollant els entrenadors que no li van donar aquest títol abans; és a dir, a tots. El dirigent qatarià no en té prou amb anar col·leccionant trofeus francesos. Per a aquest viatge no calia aquestes alforges, és a dir, la multimilionària inversió efectuada.
Luis Enrique presumeix que els seus equips juguen igual a casa que a fora, que són valents allà on van i que sempre surten a buscar la victòria sigui en partits d’anada o de tornada. És l’ocasió de demostrarho. «Les urgències són nostres», va acceptar, «però espero traspassarles al Barça» avançant-se en el marcador. El vaivé emocional agitarà l’afició, que omplirà el Lluís Companys.
«M’hauria agradat més jugar al Camp Nou, únic en el món, perquè m’agrada jugar sempre contra els millors i als millors escenaris, però Montjuic també està a l’altura», va comentar, ja que està vinculat als bonics records dels Jocs i a la medalla d’or que es va penjar Luis Enrique amb la selecció de futbol. Malgrat que no disputés cap partit a la muntanya.
Ve a ser una tornada a casa, el de l’antic heroi blaugrana. Li preocupa «zero» la rebuda que li tributi l’afició, convençuda que serà bona, d’acord amb el bon record deixat durant la seva època de jugador (1996-2004) i d’entrenador (2014-17). És l’artífex de l’última
▶ El partit d’aquesta nit Montjuïc serà d’alt voltatge pel que passi a la gespa i pel que pugui passar a fora. Per evitar qualsevol tipus d’incident, els Mossos desplegaran més de 3.500 agents per garantir la seguretat davant l’amenaça gihadista així com per mantenir l’ordre públic davant possibles aldarulls violents. A més, també hi haurà nombrosos efectius de la Guàrdia Urbana que controlaran els accessos. S’esperen uns 2.600 aficionats del PSG, entre els quals hi haurà prop de 400 radicals.
Champions del Barça (2015) i de l’últim triplet. Proclamant-se de nou, en la seva tornada, «un culer» com qualsevol altre, la seva prioritat serà deixar fora de combat el club dels seus amors.
Comença amb desavantatge al marcador. La derrota de l’anada obliga el PSG a vèncer el Barça: per la mínima aniran als penals; per més de dos gols, passarà el quadre francès. El 2-3 va tallar una ratxa positiva de resultats (27 partits sense perdre). Un disgust digerit ja a París. «De sèrie, no especulem, i aquesta paraula no existeix per a nosaltres ara», va exposar el tècnic sobre la necessitat d’anar contra el partit. No va ocultar que ell i la seva plantilla havien passat «un parell de dies fastiguejats» després de la
Volia aclarir (i repetir) Luis Enrique que no coneixia Xavi en la faceta d’entrenador perquè mai ha estat a les seves ordres en un vestidor per saber com parla, com gestiona i com instrueix. «També vaig dir que m’hauria agradat tenir-lo d’entrenador, però ho vau obviar perquè no ven ni interessa, interessa la polèmica».
Potser el considera top, entre altres raons, perquè el Barça va saber resoldre la pressió avançada del PSG amb una via que no esperava i que, segur, no quadra amb l’estil blaugrana si això fos així. No va ser gratuït que Luis Enrique recordés que Ter Stegen va establir «un rècord de 24 pilotes llargues als davanters o a l’espai».
Hi va haver un altre rècord: el dels gols marcats en uns quarts de final: 18 en quatre partits. «És una meravella que hi hagi quatre paios als vuit equips que tinguin l’ADN Barça», va ressaltar, en al·lusió a Pep Guardiola (City), Mikel Arteta (Arsenal), Xavi i ell, «i també és una meravella per al futbol que els vuit entrenadors ofereixin aquest espectacle golejador».
«Ens hi deixarem la pell i la vida. És una oportunitat molt gran per al club»
TÈCNIC DEL BARÇA