Iker Jiménez
A Iker Jiménez «le importa tres narices la cultura de la cancelación», citació textual. Ni si són els nassos de les cares de Bélmez li impediran agafar ben fort la bandera de la llibertat d’expressió per defensar companys de cadena com Risto Mejide, marejats pel poder polític, aquesta esquerra picallosa. El més enllà empunyant la seva espasa làser per contraatacar en el més aquí. «El periodisme convencional ha perdut completament la virtut de ser prescriptor de la realitat», va sentenciar diumenge des del seu púlpit de Cuarto milenio, un programa amb 15 temporades que, de realitats, sobretot paral·leles, en sap una estona. Alerta OPNI. S’ha albirat un Objecte Periodístic No Identificat que tant et desentranya els enigmes del Sant Sudari, les presències de Belchite o el desastre de Txernòbil, com fa un salt a Israel per explicar in situ l’horror de l’atemptat terrorista de Hamàs al Festival Tribe Nova. I que a més t’endossa una lliçó d’ètica professional mentre convoca un sanedrí de reporters de tendència ultra addictes a la incorrecció per veure qui la diu més grossa, i queixar-se després de les conseqüències.
«Dir el que es pensa comença a ser l’última revolució», va asseverar el profeta del paranormal a Mediaset, indignat per la quantitat de coses que s’inventa la gent a les xarxes socials. «Jo al·lucino», va rematar, cosa que va deixar perplex el públic que l’ha vist relatar sense parpellejar el seu particular telenotícies d’aparicions marianes, estranyes crucifixions, reencarnacions, experiències de mèdiums o ouija en moviment sense al·lucinar ni la meitat.
La icona pop de la ràdio i la televisió en matèria de parapsicologia, hereu de Jiménez del Oso, admirador de J. J. Benítez, nascut a Vitòria fa 51 anys i llicenciat en Ciències de la Informació, considera asfixiant el famós feedback, o la reacció del públic al missatge, tal com es manifesta en l’actualitat: amb allaus d’odi i notícies falses. No li degueren ensenyar al seu dia la famosa proclama del gremi de «si pegues fort, et peguen fort». O el que és el mateix, si tu et rius del científic que defensava la relació de causalitat entre la contaminació i l’increment dels accidents cerebrovasculars dient que «potser es va passar amb l’absenta»; si llances diatribes sobre l’educació moderna, fotent-te de la innovació pedagògica; si et poses de part del Mono Burgos en la seva facècia sobre Lamine Yamal, perquè ja no es poden fer acudits de res; o dediques una bona porció del teu espai a burlar-te del llenguatge inclusiu, no et queixis si et paguen amb la mateixa criptomoneda i t’anomenen «fatxa o fatxi». Més clics per al guanyador d’un Ondas i tres Antenas de oro que abjura dels titulars fàcils i les notícies esquer que es fan a la seva costa, i suma un milió de seguidors al seu canal de Youtube, on emet La estirpe de los libros, un còctel impossible de «reflexió, misteri, aprenentatge i sorpresa».
Contra el pensament únic
El nen obsessionat amb els dinosaures que va agafar un llibre sobre ovnis i va saber que es dedicaria a la divulgació del desconegut va explicar no fa gaire, quan celebrava els seus 33 anys d’ofici des del seu primer espai radiofònic Otra dimensión, com una professora es va riure del seu carnet de parapsicòleg. Els dots de vident de la docent en qüestió han quedat molt en entredit, ja que avui dia pràcticament tothom coneix Iker Jiménez, un paio senzill i simpàtic en la distància curta, que estima realment el que fa i transmet passió per tots i cada un dels arcans que ha examinat en una desena llarga de llibres supervendes sobre enigmes i investigacions paranormals, i en programes de ràdio com Milenio 3 i de televisió com Cuarto milenio y Horizonte. En alguns d’aquests ha fet tàndem amb la seva dona i mare de la seva filla Alma, Carmen Porter, que ara condueix pel seu compte un espai sobre ciència i innovació. Demonologia, criminologia, ocultisme i ara apòstol contra el pensament únic que «no és que resulti asfixiant, és que és un desfici», va assegurar en el seu esclat contra els que pretenen soscavar la seva relació amb la seva cadena. Una conspiració contra els homes sense complexos que s’atreveixen a dir les coses clares, sota pena de ser cancel·lats, sempre eleva les audiències, no com les possessions demoníaques, que són pur verí. És posar un cas de satanisme i exorcisme i els espectadors fugen a la desbandada. Aquest misteri catòdic el va revelar el mateix Iker, el millor dels caçafantasmes.