El candidat de Junts aspira a la «restitució» com a president
Els postconvergents esperen trencar l’empat tècnic amb ERC i plantegen el 12M com un duel entre Puigdemont i el candidat socialista
desacord amb els Comuns pels pressupostos, cosa que va acabar precipitant la convocatòria anticipada de les eleccions. El principal repte dels republicans és mobilitzar aquests votants que li permetin, si no guanyar el PSC, almenys quedar per davant de Junts el pròxim 12 de maig i tornar a articular una majoria sobiranista com la que va portar Aragonès a la presidència de la Generalitat el maig del 2021. Per aconseguirho, el partit d’Oriol Junqueras i Marta Rovira ha presentat un programa amb quatre eixos: referèndum d’autodeterminació, finançament singular per a Catalunya, desenvolupament de l’Estat del benestar i defensa de la llengua catalana.
Els seus dos grans rivals són els socialistes i Junts, però, sobretot, han de combatre les enquestes, que coincideixen a assenyalar que el president està perdent una mica de força respecte a Salvador Illa i Carles Puigdemont. El primer objectiu, per tant, és convèncer que la intensitat d’una campanya pot canviar les coses.
Junts ho fia tot a l’efecte Puigdemont i presenta les urnes com l’oportunitat de restituir-lo com a president, tot i que haurà de demostrar que aquesta vegada és diferent del 2017 i el 2021. Per fer-ho, encaren la campanya amb tota l’èpica, amb una mobilització diària d’autobusos travessant la frontera per trobar-se amb l’expresident.
La promesa de la tornada de Puigdemont pot treure de l’abstenció independentistes descontents i desactivar opcions com Alhora o una part de l’extrema dreta d’Aliança Catalana. No obstant, per arribar a més públic, Puigdemont haurà de demostrar que hi ha alguna cosa més darrere d’aquesta promesa de tornar i contrarestar les acusacions d’irresponsabilitat, per haver abandonat el Govern el 2022.
Junts espera que trencar l’empat amb ERC i, animats per la segona posició de les enquestes, plantegen els comicis com un duel entre Puigdemont i Illa. El líder postconvergent es presentarà com l’únic capaç de plantar-se davant el Govern, tot i que haurà de calibrar els seus atacs a ERC.