Ús polític de la justícia a la UE
Una intervenció de la fiscalia va provocar la caiguda del Govern de Costa a Portugal. Ara el PP intenta aplicar l’exemple lusità a Espanya.
L’ús polític de l’aparell judicial s’ha convertit en un fenomen recurrent a la Unió Europea (UE), cosa que deteriora la ja baixa credibilitat dels tribunals nacionals entre els ciutadans de la meitat dels seus estats. A Portugal, una sospitosa i desacreditada actuació de la fiscalia va provocar la caiguda del Govern socialista. A Espanya, el PP i Vox instrumentalitzen també la justícia per fer caure el Govern i canviar el resultat de les urnes i una sèrie de jutges fan tot el possible per evitar el processament de destacats dirigents del PP per corrupció i emprenen a la primera oportunitat accions judicials contra partits d’esquerra, independentistes o contra polítics que aspiren a remunicipalitzar el subministrament d’aigua. El secretari general dels socialistes europeus, Giacomo Filibeck, ha acusat el Partit Popular Europeu (PPE) de recórrer a «tàctiques feixistes» per arribar al poder.
En els estats de l’est, la independència judicial també és més teòrica que real. A Polònia, el Govern de coalició de Donald Tusk encara no ha aconseguit retallar de facto el control ultra sobre l’aparell judicial. A Hongria, el sistema judicial serveix per protegir el règim autocràtic de Viktor Orbán i els seus empresaris fidels i intimidar crítics i deslleials. I a tota la UE, els jutges s’afanyen a acceptar demandes intimidatòries (SLAPP, en anglès) contra periodistes, activistes i organitzacions cíviques. La desconfiança sobre el sistema judicial nacional predomina entre els ciutadans d’Espanya, França, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Xipre, Malta, Polònia, Romania, Eslovènia i Eslovàquia, detalla l’Eurobaròmetre de la Comissió Europea de juny del 2023 en el seu annex.
A Polònia i altres estats de l’Est, la independència judicial també és més teòrica que real
Un cop dimitit el president portuguès, es va constatar que havia sigut confós amb el seu titular d’Economia
El cas més recent
Portugal és el cas més recent de canvi de Govern a la UE després d’una intervenció de la fiscalia general, que ha sigut posteriorment criticada amb duresa pels jutges per la falta de proves de qualsevol delicte. Aquesta intervenció va provocar la immediata dimissió del primer ministre socialista, António Costa, que disposava d’una majoria absoluta al Parlament. La dimissió la va aprofitar el president portuguès, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, per convocar eleccions anticipades, que al març van donar la victòria per dos diputats a l’aliança conservadora del PSD i van multiplicar per quatre els escons de l’ultra Chega fins als 50.
La fiscal general de Portugal, Lucília Gago, es va reunir amb el president Rebelo de Sousa el 7 de novembre al mateix temps que s’efectuaven una sèrie de registres en la residència oficial del primer ministre i diverses seus ministerials per suposada corrupció i tràfic d’influències en adjudicacions per extreure liti, produir hidrogen verd i construir un centre de dades. La fiscalia va emetre un comunicat en el qual, per decisió de la mateixa Gago, s’indicava que el Tribunal Suprem investigava el primer ministre i donava a entendre que Costa estava involucrat en la corrupció, però sense acusar-lo de res concret. Una setmana després, amb Costa havent dimitit i les eleccions convocades, el jutge d’instrucció va concloure que les dades aportades per la fiscalia no demostraven en cap cas l’existència de delictes de corrupció activa o passiva de cap acusat i es va constatar que s’havia confós el primer ministre amb el seu ministre d’Economia, António Costa Silva, en la transcripció d’unes converses gravades per la policia. Després de les eleccions i amb un nou Govern conservador, el Tribunal d’Apel·lació de Lisboa va desmuntar el 17 d’abril totes les acusacions de la fiscalia en una demolidora resolució de 366 pàgines, en la qual remarca que l’únic fet concret protagonitzat pel primer ministre va ser assistir a la presentació del projecte d’un centre de dades el 2021.
Ara el PP intenta aplicar l’exemple portuguès a Espanya amb l’ajuda del pseudosindicat ultra Manos Limpias per assetjar judicialment la dona del president del Govern. L’excomissari Villarejo també va ordir trames al servei del PP amb informes policials i actuacions judicials a partir de notícies al dictat en determinats mitjans. Curiosament, el Tribunal Suprem va absoldre el març passat Manos Limpias de la condemna del 2021 de l’Audiència Nacional per extorsionar bancs i empreses. El Tribunal Suprem es distingeix per acumular correccions del Tribunal de Justícia de la UE per prioritzar els interessos de la banca sobre els drets dels seus clients, així com reprovacions del Tribunal de Drets Humans.