L’oliverar substitueix les pomeres
Molts terrenys agrícoles a Espanya que fa una dècada eren de cereals o dels arbres fruiters menys rendibles són ara de cultius de més valor afegit o que s’adapten millor al canvi climàtic.
llet o verdures i hortalisses, segons el decret aprovat pel Govern a mitjans del 2022. Aquest decret, i els sis que el van seguir, es van dictar per mirar de contenir l’onada inflacionista per l’esclat de la guerra d’Ucraïna.
El compromís per eliminar l’impost va sorgir com una de les contrapartides perquè Junts no torpedinés els decrets que es van votar al Congrés el 10 de gener. Els postconvergents, segons van explicar en un comunicat, van aconseguir en aquesta negociació el traspàs integral a la Generalitat de les competències d’immigració en una data no especificada, la publicació de les balances fiscals (l’única promesa que de moment sí que s’ha fet efectiva) i que l’IVA de l’oli passés al 0%.
La demora ha suposat, no obstant, un alleujament per al sector de la transformació, que havia arribat a plantejar al Govern una compensació per poder pal·liar la despesa que podia suposar-li la mesura. La Federació Espanyola d’Industrials d’Oli d’Oliva (Infaoliva) va advertir, quan es va donar a conèixer l’exempció el gener passat, que la indústria de l’oli d’oliva, integrada per petites empreses, moltes d’elles cooperatives, haurien d’haver suportat unes despeses afegides per cada liquidació realitzada fins que passés el termini de devolució de l’IVA pagat a l’agricultor. Mentrestant, l’oli d’oliva ha continuat pujant des de principis d’aquest any i ja acumula un increment del 13,2% des de començament d’any.
La superfície de fruiters cítrics i no cítrics, d’oliverar i de vinya, els denominats cultius llenyosos, va augmentar un 9% entre el 2012 i el 2022, fins a arribar als 5,31 milions d’hectàrees, segons dades fetes públiques recentment pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. La superfície cultivada a Espanya a penes va descendir un 1% en aquella dècada, tot i que molts dels terrenys que fins al 2012 estaven sembrats de cereals o altres herbacis estan coberts ara d’arbratge o de vinya.
Així, en aquell decenni, va destacar sobretot l’increment de finques plantades amb festucs, que van registrar un augment del 1.978%, (63.267 hectàrees més que el 2012), però també d’ametllers (que van sumar un 30% més, amb 199.834 noves hectàrees) i d’oliverar (un 7%, que suposa 183.703 hectàrees més), segons l’Anàlisi dels Canvis a les Superfícies dels Cultius Llenyosos 2012-2022.
Són cultius, tots, que donen actualment una bona rendibilitat a l’agricultor i que, a més, s’ajusten millor a les condicions de canvi climàtic que està experimentant Espanya, amb menys precipitacions i períodes d’altes temperatures més llargs. És una de les solucions que adopta el camp espanyol per enfrontar-se a la inflació climàtica.
No obstant en algunes zones no s’ha tingut en compte aquest fenomen, el de l’escalfament global, i hi ha hagut un augment ressenyable de les superfícies plantades amb llimoner, castanyer, alvocat i caqui, que consumeixen més aigua. En aquest cas, argumenta el ministeri, es tracta de cultius que n’han substituït altres de regadiu ja existents, sobretot els cítrics més tradicionals com mandariner i taronger. El primer ha vist reduir en un 7% les finques en què es cultiva (7.800 hectàrees menys) i el segon, un 4% (amb una pèrdua de 6.900 hectàrees). També van retrocedir els cultius de presseguer i nectariner (-11,5%), de pomera (-10,6%), de perera (-21,3%), d’avellaner (-10,3%) i de prunera (-21,9%).
Alvocat polèmic
Existeixen dues raons de pes per a aquest canvi de tendència, assenyalen els tècnics del ministeri que dirigeix Luis Planas. En primer lloc, perquè es tracta de produccions de més valor afegit. «En general les produccions de llenyosos presenten més opcions de diferenciació, sent a més Espanya un dels productors principals a Europa amb influència en els mercats internacionals», raonen. En segon lloc, perquè els preus en els últims anys en aquests cultius arriben a nivells elevats en alguns productes, com l’oli d’oliva, el vi, l’alvocat o la fruita seca.
L’espectacular augment del cultiu de festuc, que ha passat de
El producte ha continuat pujant i acumula una alça del 13,2% des de principis d’any
les escasses 3.200 hectàrees el 2012 fins a les 66.500 el 2022, tant en secà (38.912 hectàrees) com en regadiu (24.355 hectàrees més) «s’ha produït sobre superfícies ocupades el 2012 per cereal i guaret, i, en menor mesura, per vinya». La majoria del festuc s’ha plantat a Castella-la Manxa (més de 50.000 hectàrees noves) i a Andalusia. A Catalunya, algunes petites empreses i cooperatives agràries de l’interior de Lleida i de Tarragona també estan començant a treballar amb aquesta prometedora fruita seca.
Bastant més discutible és l’expansió de l’alvocat, que entre el 2012 i el 2022 va augmentar la seva superfície un 56%, amb 8.000 hectàrees cultivades més, pràcticament en la seva totalitat en regadiu i concentrat a les províncies de Màlaga, Granada i València, a causa de la seva condició de fruiter tropical. Només el 59% de la superfície del 2022 en regadiu ja estava ocupada per alvocat una dècada abans. La resta es va plantar en un 11% en terres que abans estaven dedicades als cítrics, el 6,5% en terrenys que havien sigut superfície forestal, i el 5,6% en guarets.
Del 2012 al 2022, l’alvocat va créixer en superfície un 56% , amb 8.000 hectàrees cultivades