El «nou» mapa de Catalunya que va sortir de les urnes
Una desigual participació i una abstenció asimètrica van accentuar tant la caiguda de l’independentisme com el creixement del PSC i el PP
Els vots i els escons en les eleccions catalanes de diumenge van deixar realitats inapel·lables, com la clara victòria del PSC i el final de la majoria independentista. Però els mapes també inclouen matisos que obliguen a la cautela en les conclusions. ¿Està enterrat el procés? ¿S’han trencat els blocs? ¿Catalunya ha virat a la dreta? ¿Tornem al bipartidisme sociovergent? Passem el bisturí sobre l’escrutini per resoldre aquestes qüestions.
LA VICTÒRIA DEL PSC.
Salvador Illa va aconseguir un clar triomf al portar el PSC al seu millor resultat des de 2003. 198.063 vots i set escons més que la segona força, Junts, i totes dues amb 22 i 15 diputats de distància sobre la tercera, respectivament. La fotografia més semblant a l’antic bipartidisme CiU-PSC des de 2006. Illa va guanyar nou escons al sumar 218.193 paperetes més que el 2021, però va aconseguir sis diputats més que Cs quan va guanyar el 2017 malgrat rebre 236.773 vots menys. I és que la clau principal d’aquests comicis, a diferència dels anteriors, va ser que l’abstenció va castigar més l’independentisme i va sobrerepresentar també els socialistes.
El PSC va rebre més vots en la gran majoria dels 947 municipis de Catalunya i va guanyar en 167, 63 més que el 2021. De nou, van serne bastions el Barcelonès, el Vallès, el Baix Llobregat i la Vall d’Aran, amb suports del 47% en poblacions com Bossòst, Santa Coloma de Gramenet i la Llagosta. Els resultats més discrets els va treure a Osona, al Gironès, al Pla de l’Estany i a la Conca de Barberà.
EL DUEL PSC-JUNTS.
El mapa municipal tricolor del 2021 ha passat a estar dominat pel blau i el vermell. Carles Puigdemont es va imposar en 726 localitats, el 76% del total, 164 més que fa tres anys. Però, tot i que JxCat va aconseguir 559 victòries més que el PSC, els socialistes es van imposar en 167 poblacions en les quals viu el 71% del cens. 3.876.031 catalans viuen en municipis on va guanyar Illa i 1.497.683 viuen en nuclis on va guanyar Junts.
Aquesta tendència no és nova, però s’ha accentuat perquè, tot i que Puigdemont va millorar els seus resultats en moltes localitats (en especial de la Selva, Osona i la Garrotxa), no ho va fer amb la mateixa intensitat que el PSC. ERC va ser escombrada del mapa municipal i va passar de 248 a 43 triomfs, i només va quedar espai per a tres victòries d’Aliança Catalana (Ripoll, Campdevànol i les Llosses). El 2021 van guanyar puntualment el PDECat, la CUP, Vox i el PP.
EL DUEL JUNTS-ERC.
Puigdemont, que ja s’ha presentat a tres eleccions catalanes sense haver.ne guanyart cap, va obtenir el segon pitjor resultat per a l’espai de l’antiga CiU en unes autonòmiques en 44 anys. Això tot i sumar 104.357 paperetes noves. ERC va encaixar el pitjor resultat de les últimes quatre autonòmiques i va ser el partit que més vots va perdre (178.446), fins i tot més que Cs (136.125). Només va aguantar per sobre del 30% a les Terres de l’Ebre.
Malgrat la sotragada patida, els republicans van retenir el 70% dels seus votants del 2021 (més que la CUP, per exemple) i la patacada de Pere Aragonès (-7,6 punts) va ser més lleugera que la de Gabriel Rufián en les generals (-9,4) i la d’Ernest Maragall en les municipals (-10,1) del 2023.
Junts va guanyar en el 76% dels municipis, però els socialistes ho van fer en aquells on viu el 71% del cens
ERC va ser qui més vots va perdre, però el sotrac d’Aragonès va ser més lleu que els de Rufián i Maragall
ELS TRANSVASAMENTS DE VOT.
Per comprovar si es van trencar els blocs del procés, cal atendre a dues