Reduir la càrrega fiscal
Em preocupa l’augment d’impostos que els diferents nivells de govern –central, autonòmic i local– ens imposen als ciutadans. Fa l’efecte que cada any es dupliquen o inventen nous tributs, cosa que genera una càrrega cada cop més insostenible. Un exemple és l’impost sobre el reciclatge a Terrassa, que respon a una directiva de la UE. Un altre tribut que se suma a l’impost de circulació i al de contaminació, i sembla que paguem múltiples vegades pel mateix. La lògica
Un terratrèmol polític va sacsejar Catalunya el 12M, i el seu epicentre es va situar a la seva capital, Barcelona. Entre la placa tectònica del nacionalisme divisiu i la del socialisme empobridor, ha emergit una alternativa liberal i esperançadora. El Partit Popular ha tornat. I ho ha fet amb una força regenerada. Després d’una travessia pel desert de la irrellevància política, la força blava ja va ser decisiva en la configuració de l’actual govern municipal i, ara, també ho podria ser a Catalunya, posant fi al procés separatista.
El grup municipal que tinc l’honor de presidir va alliberar Barcelona dels partits d’Ada Colau i Carles Puigdemont. Ara el nostre partit també podria ser decisiu perquè Catalunya tingui un govern diferent del de les últimes quatre dècades. I és que un govern millor i per a tots els catalans és possible. El Partit Popular d’Alejandro Fernández ho fa possible. Els seus 15 diputats podrien ser la palanca que aixequi Catalunya i ho canviï tot, com així deia el seu eslògan de campanya.
Som condició necessària per deixar enrere els pitjors moments de la història democràtica de Catalunya; no obstant, no som suficients. El PSC pot tornar a ser el gran obstacle per al canvi que els ciutat va votar canvi a Catalunya. És lògic. Oberta, cosmopolita i plural, la capital catalana va patir com ningú els embats de la ideologia nacionalista i del mal govern de la Generalitat separatista. Ens van maltractar, perquè el nostre esperit olímpic representa el contrari del seu entossudiment identitari. El seu procés va ser la nostra desgràcia. Encara avui continua expulsant empreses i espantant inversions. El seu conflicte polític sols va ser el negoci d’uns pocs.
Daniel Sirera és president del PP de Barcelona i del Grup Municipal del PP de Barcelona