Núria Marín deixarà el 15 de juny l’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat
▶ La regidora activa la transició després de 16 anys al capdavant de la segona ciutat de Catalunya, símbol del poder metropolità del PSC
Núria Marín deixa l’alcaldia de l’Hospitalet de Llobregat. Després de gairebé 16 anys al capdavant de la segona ciutat de Catalunya i just un any després de les municipals del 28 de maig del 2023, la veterana dirigent del PSC, una de les que més poder metropolità ha ostentat en els últims anys, ha decidit cedir la vara, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO.
Això no significa que deixi la primera línia de la política, ja que és senadora des de les passades eleccions generals, a més de vicepresidenta del partit que lidera Salvador Illa. No obstant, la renúncia sí que suposa el relleu a escala municipal d’un factòtum dels socialistes catalans en una de les seves alcaldies més emblemàtiques. El regidor David Quirós ja fa setmanes que es prepara per ser el seu substitut al capdavant de l’ajuntament, cosa que es produirà el pròxim 15 de juny.
Marín ja va comunicar fa mesos al partit la intenció de no completar aquest cinquè mandat, per la qual cosa hi ha hagut temps per preparar la transició i triar el moment. «Fa temps que es parlava de la qüestió i que havia comunicat que estava cansada d’aquesta etapa», asseguren fonts de la direcció del PSC. El pas s’ha decidit executar passades les eleccions catalanes i europees, i amb prou antelació perquè Quirós tingui temps per consolidar-se al capdavant de l’ajuntament de cara a les eleccions del 2027.
Moment dolç
El relleu es farà en un moment dolç per al PSC després de guanyar el passat 12 de maig, malgrat les complexes negociacions que té encara per endavant per arribar a la presidència de la Generalitat. Si Illa aconsegueix formar govern, també haurà de fer moviments de dirigents que poden impactar en altres ajuntaments socialistes. En campanya ja va anticipar que Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, seria consellera d’Interior.
En les últimes eleccions municipals, Marín va perdre la majoria absoluta, tot i que amb 13 diputats la seva victòria va continuar sent incontestable, ja que la segona força va ser ERC, però amb quatre regidors. Va ser reelegida només amb els vots socialistes i el desembre passat va aprovar els pressupostos amb l’abstenció dels Comuns. Marín venia d’un mandat marcat per la seva investigació en la causa del Consell Esportiu, finalment arxivada, i per la convulsió interna que va suposar que dos dels seus exregidors hi estiguessin implicats i que un altre acabés encapçalant la llista dels republicans.
També després dels últims comicis, el PSC va apostar per situar Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat i número dos d’Illa en el partit, com a presidenta de la Diputació de Barcelona, càrrec que des del 2019 havia ostentat Marín governant amb Junts i compaginant-ho amb l’alcaldia. No obstant, aquesta aliança va acabar saltant des del moment en què Jaume Collboni va arrabassar a Xavier Trias la possibilitat de ser alcalde a la capital catalana.
Successora de Corbacho
Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat, 1963) és regidora al consistori de la seva ciutat des del 1995. Veïna del barri de la Torrassa, va assumir l’alcaldia el 2008, quan Celestino Corbacho va ser nomenat ministre de Treball del Govern de Zapatero. Amb més de quatre dècades de militància al PSC i foguejada des de les joventuts, el seu repte va ser deslliurar-se de l’ombra i la fiscalització del seu antecessor, amb qui la relació va ser complexa des del principi del relleu i amb qui va acabar trencant tot vincle.
Marín ha sigut un tòtem del socialisme català, però també una dirigent ben relacionada amb Ferraz. Va ser una incondicional de Miquel Iceta en els set anys que va portar la batuta del partit com primer secretari i va formar part de l’executiva que Pedro Sánchez va configurar després de recuperar el lideratge del PSOE el 2016. El seu nom ha estat en les travesses de ministrables i en aquests moments és una de les capitosts socialistes que manté bones relacions amb la cúpula de Junts.
Ella va ser un de les dirigents que durant aquella convulsa tardor del 2017 va mantenir interlocució tant amb Carles Puigdemont com amb Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i la Casa Reial. La seva àncora sempre va estar a l’Hospitalet, però les relacions cultivades amb el segell de la proximitat, que expliquen també la seva longeva ascendència socialista, sempre han anat molt més enllà.