La poeta Ana Blandiana, premi Princesa d’Astúries de les lletres
Autora de culte, la també assagista i opositora romanesa, nascuda el 1942, va enfrontar els seus versos indòmits, que fan una crida a la vida i la llibertat, a la dictadura comunista de Ceausescu.
La poeta romanesa Ana Blandiana, opositora de la dictadura comunista de Nicolae Ceausescu, que ha fet dels seus versos una icona pacífica de lluita per la llibertat i contra la injustícia, i la rebel·lia de la qual l’ha mantingut com una exiliada al seu país, va guanyar ahir el premi Princesa d’Astúries de les lletres. Autora de culte, segons el jurat, és «una creadora radicalment singular» i «la seva escriptura, que uneix transparència i complexitat, planteja preguntes fonamentals sobre l’existència de l’ésser humà, en soledat i societat, davant la natura i la història. Ha mostrat amb la seva poesia indòmita una capacitat extraordinària de resistència davant la censura». «No puc evitar recordar el pensament de Plató que recomanava la coronació dels poetes amb llorers i la seva expulsió de la ciutat. ¡¡¡Però, ¿i si per a mi la poesia és realment un camí cap a la polis, una manera de quedar-se, una manera d’acompanyar el patiment dels altres?!!!», va declarar Blandiana, agraïda pel premi.
Nascuda a Timisoara el 1942, com Otilia Valeria Coman, va recórrer al nom del poble de la seva mare a Transsilvània, Blandiana, per firmar el seu primer poema en una revista amb només 17 anys. Esperava així esquivar la censura soviètica, ja que era filla d’un enemic del poble i estava en el punt de mira del règim. Ja componia poemes amb cinc anys, fins i tot abans de saber escriure o llegir i, sota aquella vigilància, amb un Dacia policial davant l’edifici on vivien, va continuar escrivint a la seva habitació i va forjar vers a vers una prolífica obra marcada per la repressió,
Irene Vilà Capafons / Barcelona
+ elperiodico.cat /es/fotos/ amb textos prohibits que circulaven clandestinament en còpies manuscrites que la gent multiplicava, «buscant la llibertat que aquests poemes contenien», assumia. «El públic de poesia era enorme perquè la poesia va arribar a substituir altres disciplines com la filosofia, la religió, la sociologia, que estaven prohibides, i d’alguna manera els lectors trobaven en la poesia les últimes molècules de llibertat i vida», assenyalava qui ha sigut traduïda a més de 20 idiomes i és autora d’assajos i dues novel·les. A Espanya, ha publicat a Galaxia Gutenberg, Visor, Periférica, Pre-Textos o Eumo.
Prosa fantàstica
«La poesia, en la mesura que és autèntica, conté per si mateixa, com una llavor, la força de l’invisible i es torna màgica», considera Blandiana, que va ser vetada a la universitat però va aconseguir llicenciar-se en Filologia entre la caiguda de l’estalinista Gheorge Gheorghiu-Dej i l’arribada de Ceaucescu. El 1964, va publicar el seu primer llibre Primera persona del plural, del qual no està gens orgullosa perquè encara no era ella mateixa, una cosa que sí que va aconseguir amb el segon El talón de Aquiles (1966), a l’èxit del qual van seguir El tercer sacramento, Cosecha de ángeles, Octubre, noviembre, deciembre, Variaciones sobre un tema dado o El sueño dentro del sueño y otros poemas. «Una definició de la poesia és la seva capacitat d’expressar l’inexpressable», opina.
Se l’ha comparat amb Poe, Hoffman, Kafka, Borges, Cortázar o Eliade per la seva prosa fantàstica, que va començar a escriure als 80, «una època terrible». Perquè sentia «que havia de donar testimoni del que estava vivint» i sabia que no podia donar una descripció realista perquè la censura no ho hagués permès.
Des de 1994 presideix la fundació apolítica L’Aliança Cívica, per alleujar les conseqüències de 50 anys de comunisme a Romania.