José Manuel Albares
«Jo soc el lleó, va rugir la bèstia al mig de l’avinguda». Així d’entonat es presenta tot un president. Tant és que sigui per recolzar la causa política dels seus amics de Vox a Madrid com per presentar un llibre saberut sobre economia tres dies després, a Buenos Aires. En tots dos actes, el públic aplaudeix la gràcia a Javier Milei. En el de casa, a més a més, els seus incondicionals coregen la tornada d’una cançó adaptada malgrat que l’autor li ha demanat que no la canti perquè es troba en els seus antípodes ideològics. Però l’anarcocapitalisme no entén de límits i, si no, ja els resoldrà el mercat del més fort. Darrere de l’escenari, un Estat que es dessagna a marxes forçades a l’espera del miracle que reverteixi que gairebé la meitat de la població argentina ja viu en la pobresa.
Milei no és el primer mandatari forjat en el xou. Berlusconi va debutar com a crooner en creuers, Trump va tenir el seu reality televisiu. Fins i tot Obama va saber treure partit a la seva innata capacitat per corejar espirituals i moure’s al compàs de la mateixa cadència per la qual es deixava portar Nelson Mandela. El problema no és el nivell de l’espectacle, sinó la finalitat que té. La que revesteix de normal l’excepcional i de lògic l’imprudent. Al final, són les decisions que prenen en la privacitat de la Casa Rosada el que compta, i no els al·legats públics a Luna Park o a Vistalegre.
En mig, les conseqüències dels actes i les paraules que a nivell internacional van sumant greuges i desafecció. El Brasil, Colòmbia, Mèxic i la Xina ja saben de què va el pal que aquesta setmana ha provat Espanya. Una altra crisi diplomàtica a la qual s’ha d’enfrontar José Manuel Albares Bueno (Madrid, 22 de març de 1972).
A l’actual ministre d’Afers Exteriors, la Unió Europea i Cooperació se li acumulen els conflictes. No és res personal ni fruit de cap atracció fatal, sinó inherent al seu càrrec, perquè el món és molt gran i cada vegada més complex. Ho demostren les dues guerres que ens tenallen directament i contra les quals la UE és incapaç de teixir