«Milions de russos ens oposem a Putin, dins i fora de Rússia»
— ¿Què va passar després de la pregària a la catedral de Crist Salvador el 2012, quan Pussy Riot va saltar a la fama mundial?
— No esperàvem cap cas criminal contra nosaltres, però al cap d’una setmana ens van arrestar. Ens van interrogar, després ens van portar al centre de detenció preventiva i va començar la nostra vida a la presó. Estàvem en xoc davant el que vèiem i vaig demanar als meus amics que m’enviessin llibres sobre dissidents soviètics. Vaig començar a estudiar. Explicaven com sobreviure quan el sistema està construït per trencarte. Ens van sentenciar a dos anys i ens van enviar a colònies penitenciàries. A mi, a la colònia 28, a prop de Bereznikí, als Urals. Allà fa molt fred, 35 graus sota zero. Després de la quarantena em van tancar en una cel·la d’aïllament, on vaig estar cinc mesos. El sistema penitenciari rus és herència del gulag. Segons la llei, els presos a Rússia han de treballar 12 hores al dia durant sis dies a la setmana, i a canvi reps 30 euros. És una esclavitud legal.
— ¿Com va ser la seva vida des de l’alliberament fins que va fugir?
—Ens van alliberar dos mesos abans del final de la condemna, al desembre del 2013, gràcies a una amnistia prèvia a les olimpíades a Sotxi. En aquell moment, el règim de Putin volia una bona imatge davant d’Occident. Vam estar a Sotxi, on vam organitzar una nova protesta. Ens van pegar, ens van ruixar amb gas lacrimogen, em van empènyer per una escala. Vam entendre que tornàvem a un país molt diferent, no al que teníem abans de la detenció. Vam tornar a Moscou i allà es va produir la primera sentència per les protestes a la plaça Bolótnaia. Vuit persones van ser condemnades a períodes de presó el doble de llargs que els nostres. Poc després, Crimea va ser annexionada i no hi havia marxa enrere. L’any següent van matar Borís Nemtsov, la principal veu contra la guerra a
Ucraïna. Vaig seguir protestant. El 2021 em van obrir un segon cas criminal per una publicació a Instagram en la qual cridava a acudir a un míting. Vaig estar en arrest domiciliari un any i també em van tancar permanentment 15 dies en el que anomenem carrusel de detencions. Mai saps quan en sortiràs. Mentre complia una d’aquelles penes, vaig sentir que Putin iniciava la guerra total contra Ucraïna. Estava sola. No puc descriure les meves emocions. I, quan vaig sortir de la presó, vaig travessar la frontera il·legalment el 22 d’abril del 2022. Des d’aleshores, estic en recerca i captura a Rússia.
— ¿Com valora vostè l’oposició russa tant a l’interior com a l’exterior? ¿Hi ha molta gent? ¿S’hi pot fer alguna cosa?
— Hi ha gent que ajuda a fugir els amenaçats, que recapten diners per a Ucraïna,o que escriuen notícies. Hi ha molts russos, milions, que estan en contra d’aquest règim, tant dins com fora. La majoria estan traumatitzats perquè ningú ens ha ensenyat què s’ha de fer si el teu país es converteix en el principal agressor d’Europa. A la presó tens l’exemple els dissidents soviètics. Però, ¿què es pot fer amb la guerra?
Fa molt mal, sents vergonya. Quan els EUA van bombardejar el Vietnam, molta gent va participar en protestes. Però Rússia no és els EUA i en tenim molt a aprendre.
— ¿Creu que dins de Rússia la majoria de la gent està a favor de la guerra?
— No hi ha sondejos creïbles. Rússia és un règim totalitari i, segons la llei, està prohibit anomenar «guerra» a la guerra. Però miri l’enorme quantitat de gent que va acudir al funeral de Navalni. Moscou està ple de videocàmeres. A qualsevol se li pot iniciar un cas criminal per portar flors a la seva tomba. Hi ha bastanta gent que realitza accions partisanes de forma anònima. Als que enxampen, els condemnen a 10 o a 15 anys de presó.
— Vostè ha viscut el que és l’FSB. Expliqui al lector europeu el poder dels serveis secrets russos.
—És una màquina de terror. Jo convido a llegir les entrevistes d’Aleksandr Bórtnikov, el seu director. S’enorgulleix de les accions del NKVD i del KGB, responsables de l’eliminació de 5,5 milions de ciutadans per cap motiu. Els serveis secrets russos van ser fundats el 1918 per Fèlix Dzerzhinski, i a les seves oficines i a les de la policia hi ha penjat el seu retrat. No sé fins a quin punt Occident ho entén. Fa por.
— ¿Aquesta màquina també actua a Occident, a Espanya?
— És clar. L’assassinat de Litvinenko ho demostra. Poden matar persones. Compren periodistes, partits d’ultradreta que expandeixen les seves narratives.
— ¿Com valora la resposta d’Occident a la invasió russa?
— Occident va trigar dos anys a enviar el primer F-16. És tard, hi havia una part d’Ucraïna ja ocupada. Crec que a la UE la gent no sap què passarà si Ucraïna perd la guerra. L’Exèrcit rus anirà més lluny: a Geòrgia, a Moldàvia. Si Trump guanya les eleccions i els EUA surten de l’OTAN, Rússia atacarà els bàltics i Polònia. Putin necessita la guerra per seguir en el poder.
El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va voler deixar clar ahir a Israel que les ordres acordades pel Tribunal Internacional de Justícia per frenar la seva operació militar a Rafah, a l’extrem sud de Gaza, «són obligatòries».
El Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) va exigir divendres a Israel «aturar immediatament» la seva ofensiva militar a Rafah i li va ordenar «garantir l’accés sense impediments» a la Franja de «qualsevol missió» que busqui investigar les denúncies per genocidi contra les autoritats israelianes.
«Les mesures cautelars de la CIJ, inclòs el cessament de l’ofensiva d’Israel a Rafah, són obligatòries», va manifestar, com ja va emfatitzar divendres el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. «Exigim la seva aplicació», va reclamar en un missatge publicat en el seu compte a X.
En paral·lel, un alt funcionari israelià va declarar ahir que el Govern té la «intenció» de reprendre «aquesta setmana» les negociacions per intentar obtenir l’alliberament dels ostatges que van ser segrestats el 7 d’octubre per Hamàs i retinguts des d’aleshores a Gaza.
Reprendre el diàleg
«Existeix la intenció de reprendre les converses aquesta setmana i hi ha un acord», va declarar a l’AFP sota condició d’anonimat després que representants nord-americans i israelians es reunissin a París.
El funcionari israelià no va donar-ne més detalls, però els mitjans de comunicació del seu país van indicar que el cap del Mossad, David Barnea, va acordar durant unes reunions a París amb el director de la CIA, Bill Burns, i el primer ministre qatarià, Mohammad bin Abdulrahman al-Thani, els dos representants de països mediadors, un nou marc per a les estancades negociacions que tenen per objectiu aconseguir l’alliberament dels ostatges que encara es mantenen amb vida a Gaza.
«Ningú ens ha ensenyat què fer si el teu país és el principal agressor d’Europa»