Catalunya ja ha implantat un sistema d’avisos ciutadans per a les nits tropicals i roents que han d’arribar
Parlar d’un kit de supervivència per tenir a casa pot sonar de pel·lícula o exagerat. Jo em vaig quedar en allò de la farmaciola amb aigua oxigenada, alcohol, tiretes i una mica de cotó. Però aquesta setmana ha sigut el Govern del Regne Unit, amb llum i taquígrafs i en la veu del seu vice primer ministre, Oliver Dowden, el que ha liderat la conversa sobre les mesures que cal tenir preparades per a un nou ensurt global, anomenem-lo pandèmia o guerra. Dowden va centrar el seu discurs del 22 de maig a la London Defence Conference en la resiliència, i va abordar totes les amenaces passades i també les latents que afronta la humanitat per donar un punt de referència sobre el qual posar fil a l’agulla. El kit de supervivència que planteja que hauríem de tenir tothom a casa està preparat per a talls de subministraments energètics, també per a riscos biològics. En el seu abordatge general de les catàstrofes imaginades s’ha oblidat de la calor, o potser no: el combat de l’escalfament global és moltíssim més complex.
Ho hem vist amb les primeres advertències ja aquesta setmana sobre l’augment de temperatures i els seus efectes a les aules escolars. Barcelona ha posat en marxa el pla Clima Escola Barcelona amb un pressupost que es nodreix de la recaptació de la taxa turística per garantir, amb l’horitzó 2030, una millor climatització de les instal·lacions on s’imparteix classe als nens: edificis antics, finestres amb mala hermetització, aparells d’aire condicionat insuficients són la tònica en moments en què les previsions d’onades de calor es compleixen any rere any fa massa. El model necessita un temps per implantar-se i són mesures urgents que es pensen contra rellotge, però a més s’hauria d’estendre a tota mena d’instal·lacions, amb especial prioritat a les que allotgen persones vulnerables. És una prioritat absoluta d’abast mundial en un moment en què les apostes verdes dels grans partits en disputa en aquestes eleccions europees trontollen. L’impacte de la calor en la salut està més que quantificat. La calor extrema a l’estiu va disparar en l’última dècada un 10% les hospitalitzacions. Les onades de calor ja s’estableixen com a emergència mèdica als hospitals. La calor extrema pot ser la nova normalitat, però no per això ha de deixar de combatre’s amb recursos ordenats i planificació.
Altres eleccions a l’altra banda del globus, a l’Índia, han deixat milions de nens sense escola per les temperatures esbojarrades que assolen el país. Les escoles no estan preparades, i les autoritats també treballen en plans per renovar les infraestructures i adaptar tocs de queda de calor per a moments concrets. Morir de calor va deixar de ser una manera de parlar, i les malalties relacionades afecten tant l’asma com l’ansietat, problemes coronaris, agreujament de malalties mentals, en totes les edats. Poblacions com Ahmedabad, amb uns 8,5 milions d’habitants i múscul econòmic i industrial, lluita fa temps en diversos fronts al patir massa sovint temperatures de 45 graus: va ser de les primeres a instaurar la pintura anticalòrica als edificis, o assegurances laborals perquè els treballadors no perdin els seus ingressos si han de parar de treballar un dia que la calor és insuportable.
La ciutat índia va ser també pionera a l’hora d’assumir les alertes de calor ciutadanes, un instrument semblant que implementarà ara Catalunya amb el seu sistema d’avisos per la calor nocturna, en coordinació entre el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), l’Agència de Salut Pública i Protecció Civil. Les nits tropicals no baixen dels 20 graus, però coneixerem aviat les nits roents, en què no es baixarà dels 30 graus, i la població ha d’estar preparada.
Altres ciutats que estan aixecant el paviment dels seus carrers, per mitigar l’efecte d’illa de calor que augmenta les temperatures en espais on es concentra material que n’amplifica l’impacte, com fa anys ja van ensenyar el camí ciutats nord-americanes com Portland i Chicago, una de les promotores de les vies verdes que han arribat fins a nosaltres: la ciutat nord-americana va invertir ja fa 10 anys 14 milions de dòlars a alliberar de paviments tres quilòmetres de superfície d’una de les seves avingudes principals.
Cada ciutat és un laboratori d’idees i una trinxera contra la crisi climàtica, inspiració per avançar juntes davant el repte global que afrontem com a humanitat.
Carol Álvarez és subdirectora translation