Un alcalde a la platja
Barcelona s’està recuperant. Sembla que cada vegada està més neta, més segura i que hi passen més coses. Recupera l’esperit del 92 i un exemple són quatre esdeveniments rellevants.
Barcelona s’està recuperant. Potser només és una apreciació, però sembla que cada dia estigui més neta, més segura i que hi passin més coses. Una prova d’això es va produir dijous amb quatre rellevants esdeveniments. El primer, al Palau de la Música Catalana, on el president d’honor de Limak, Nihat Özdemir, i la presidenta executiva, Ebru Özdemir, van firmar un acord pel qual l’empresa constructora de les obres del Camp Nou entrarà a formar part com a mecenes d’honor del Palau. Va ser un acte senzill i emotiu oen què el president i bon culer Joaquim Uriach va descriure el paper que històricament ha tingut el Palau. Vam conversar amb la vicepresidenta del Barça, Elena Fort, vam descobrir l’afició pel tennis de la presidenta de Limak i la passió i entrega que posa el director del projecte de l’Spotify Camp Nou, Resit Yildiz. Aquest reconegut enginyer turc està feliç de viure a Barcelona. Cada matí va caminant des de Sant Gervasi fins al seu lloc de treball a les Corts.
El segon esdeveniment, aquest de rellevància mundial, va ser la desfilada de Louis Vuitton al parc Güell. No va agradar a alguns veïns del barri, però Barcelona necessita aquesta mena d’actes si vol estar en el rànquing de les millors ciutats del món. Hi van assistir personatges de rellevància mundial, com ara Ana de Armas i Sophie Turner, però també altres de més pròxims, com empresàries del món de la moda: Marta Ortega, les germanes Alba i Rosa Tous i Lluis Sans, de Santa Eulalia, i també del món de l’esport, com l’entrenador Diego
Simeone i Xavi Hernández i la seva dona,
Nuria Cunillera.
Sopar
El tercer esdeveniment d’aquella nit va ser el sopar de les jornades del Cercle d’Economia. El poder de convocatòria de l’actual president, Jaume Guardiola, és alt, però el de l’empresa cervesera Damm juntament amb els millors xefs catalans és imbatible. En el tradicional sopar, després de les jornades, a més de Jorge Villavecchia i Fede Segarra, de Damm, també va estar present el president del P, Alberto Núñez Feijóo, que cada dia se sent més còmode a Catalunya. Hi havia un altre candidat, però aquest era del Barça. Em refereixo a Víctor Font. No se’l van perdre els sempre atents Gerard Guiu, d’Andema, i Albert Ortas, d’Intermedia.
Un dia abans. Salvador Illa va ser un dels protagonistes. El vam veure saludar un dels polítics que ha demostrat tenir més dignitat. Em refereixo a Pere Aragonès. El president va obtenir mals resultats i va dimitir. D’altres segueixen aferrats a la poltrona. Aragonès també va xerrar cordialment amb l’exconseller de Junts, Jaume Giró. Tots dos van compartir govern i lleialtat. No fa gaire, però eren altres temps.
Un sopar emotiu
Acabo amb el sopar més emotiu de tots. La de celebració dels deu anys de la Fundació Catalunya Cultura, a la Torre dels Lleons. Una fundació que basteix ponts entre el sector empresarial i cultural i que resulta imprescindible per a l’impuls de la cultura. Diu sempre Ramon Agenjo, de Damm, allà present, que, «tot i que no la necessites per viure, la cultura et fa més feliç». Excel·lent frase i feliç nit, la de dijous. El president executiu de FCC, Eloi Planes, va pronunciar un fantàstic i sentit discurs amb què va mostrar la seva estima per la cultura. Va destacar el paper d’alguns dels homes clau en els inicis, com Ferran Mascarell, Enric Crouss i Miquel Molins. Per cert, Molins és la persona que ha rebut del Banc Sabadell l’agraïment més
gran en forma de sopar homenatge. Va ser fa uns mesos, quan va deixar el càrrec de president de la Fundació. Eloi també va destacar la gran tasca de la directora general, Maite Esteve. Van assistir-hi els consellers Natàlia Garriga i Roger Torrent, el secretari general Oriol Sagrera i altres persones que col·laboren amb la fundació, com Anna Gener i Sonia Mulero. A poc a poc, Barcelona recupera aquell esperit del 92. Tant és així que fins i tot l’alcalde, Jaume Collboni, es pot permetre anar a la platja amb la seva parella.