Els millors discos segons Apple: quina prepotència

1989, de Pet sounds, Revolver, Born to run, Ziggy Stardust i Kind of blue?

Sens dubte, Apple Music ha aconseguit que en parlem, que és, entenc, del que cosa es tractava. La seva llista s’ha elaborat, assegura la plataforma, sense atendre les xifres de streaming. Ells sabran, però el balanç sembla encaminat a reafirmar trofeus comercials, mantenint a ratlla els criteris més durs de la premsa especialitzada i deixant caure biaixos molt nordamericans-contemporanis: aquest predomini del rap/hiphop, amb 21 discos, set d’ells en el

Top 10. Incloent l’àlbum triat com a millor de tots els temps The miseducation of Lauryn Hill (1998), al qual mai havíem vist impulsat fins a una posició semblant.

Els parers canvien, res és estàtic, i aquesta selecció és bastant presentista, amb certs pioners més mal situats que els seus continuadors: Frank Ocean passa per davant de Stevie Wonder, Adele supera Carole King, Arctic Monkeys deixa enrere l’idolatrat The Velvet Underground & Nico… Apple Music coincideix amb aquell Top 500 de cançons de Rolling Stone (2021) en el pes més gran de les dones i els afroamericans. I en la gairebé nul·la atenció a tota producció realitzada en una llengua que no sigui l’anglès. Per a Apple Un verano sin ti, de Bad Bunny, deu ser ser el millor disc en espanyol de la història, ja que és l’únic exemplar del llistat en aquesta llengua.

Cal preguntar-se si és seriós, avui dia, quan s’atenen noves sensibilitats, que un rànquing que pretén reunir «els 100 millors discos de la història», sense més precisions, consisteixi en 99 àlbums en anglès i un exotisme porto-riqueny. Una cosa com «els 100 millors discos de la cultura pop en anglès (per a menors de 45)» hauria sigut més apropiat. És fins i tot vergonyós haver d’aixecar el dit per invocar Jacques Brel, António Carlos Jobim, Mikis Theodorakis, Oum Kalthoum, Luis Alberto Spinetta, Mina, Ali Farka Touré... i cent més. Em consolo amb un parell de detalls: el rescat de la gran Kate Bush (deu ser per l’efecte Stranger things) i, sí, aquesta exclusió de Queen. ¿Sento esbroncades?