Xavi i el poder de Deco
Xavi Hernández marxa sense fer soroll, sense criticar Joan Laporta, a qui comprèn i estima. Tots dos es tenen carinyo, molt carinyo. Van disfrutar junts del gran Barça del sextet, en el qual gairebé tot eren lloances, i ara han compartit algunes alegries i moltes frustracions en aquest club en crisi, en el qual gairebé tot són crítiques i problemes.
Xavi sap que al club hi havia gent que no el volia, que intentava convèncer el president per fer-lo fora, que grimpava per tancar el seu capítol al més aviat possible. No és el cas de Rafa Yuste, per cert, que ha sigut el seu principal suport fins al final i que no ha pogut evitar la seva caiguda.
Ho deia Quique Sánchez Flores l’altre dia: el Barça tracta malament les seves llegendes. Messi, Koeman i ara Xavi. Segurament té raó, massa urgències, por de la reacció de l’afició, resultats que no acompanyen i un Madrid que pot conquistar la quinzena.
Florentino té lligat Mbappé i el Barça té greus problemes per fitxar. L’afició està decebuda, abatuda i gairebé adormida per la nebulosa que envolta el club i l’esplendor de l’etern rival. Una massa social que comença a posar en dubte la gestió de la directiva, que no mostra tenir
El tècnic sap que al club hi havia gent que no el volia i que intentava convèncer el president. No era el cas de Rafa Yuste
un projecte clar i que recorre en excés a la improvisació. I que, com a súmmum, també perd els seus principals executius.
Molts homes forts han abandonat Laporta des que va arribar a la presidència. Mateu Alemany i Jordi Cruyff també van marxar i van deixar l’esportiu en mans de Deco, que decideix molt, segurament massa. Mateu i Jordi eren claus en aquesta etapa de Laporta. Sabien de futbol i com gestionar un club. Llàstima, el seu adeu. El portuguès fa i desfà, de moment, sense encert. Amb tot això, no resulta fàcil il·lusionar els culers perquè vagin a Montjuïc a animar els seus, la veritat.
Arriba ara un alemany seriós, treballador i que sap el que és guanyar un sextet. Flick té molta feina per davant, però hi ha prou elements per aixecar un club que ha d’anar més amunt, que ha de plantar cara al Madrid de veritat, que necessita fer-ho perquè la seva història l’hi exigeix. Tant de bo sigui un encert, el seu fitxatge. Tant de bo.
AMOREBIETA: Magunagoitia; Álvaro Núñez, Bustinza, Etxeita, Gayá, Lasure; Sibo, Morán; Dorrio, Morcillo i Unzueta. Canvis: Yriarte per Morán (m. 70); Edwards per Dorrio (m. 84), Mier por Morcillo (m. 70) i Jauregui per Unzueta (m. 70).
ESPANYOL: Joan García; Omar El Hilali, Calero, Cabrera; Antoniu Roca, Bare, Aguado, Pere Milla; Puado; Keita Baldé i Braithwaite. Canvis: Sergi Gómez per Calero (m. 74), Salvi Sánchez per Roca (m. 46), Brian Oliván per Pere Milla (m. 84) Lazo per Puado (m. 84) i Gastón per Keita Baldé (m. 61).
GOLS: No n’hi va haver.
ESTADI: Instal·lacions de Lezama.