Vergonya... i indignació
Avui, més d’un políltic valencià s’haurà despertat avergonyit. Avui, més d’un polític que va treballar i ser cómplice de l’expoli a què va sometre el senyor Zaplana els valencians i valencianes, haurà preferit passar les vergonyes amagat davall el coixí. Sí senyores i senyors, avui molts dirigents i ex-dirigents del Partit Popular hauran entès eixa frase que tantes vegades se’ls ha repetit i amb la qual mai es van donar per aludits: «Vergonya, cavallers, vergonya».
Diu la llegenda que la frase correspon, ni més ni menys, que al rei Jaume I, que a l’inici d’una de les batalles lliurades a Mallorca i quan donava l’ordre als seus soldats, ningú el va acompanyar. I a eixa vergonya que avui hauran sentit molts en vore a Zaplana, Cotino, J. F. García o Barceló, crec que se li ha de sumar la indignació. La que molts i moltes sentim per vore com, una vegada més, el temps demostra el funcionament fraudulent dels populars valencians durant més d’una dècada.
Perquè encara avui, molts dels que en el seu moment van fer campanya per a Zaplana, o per a Camps, o posaven com a exemple de gestió público-privada Cotino, ens parlen als plenaris de l’Ajuntament sobre «despilfarro», sobre butaques d’on no ens volem aixecar… s’ha de ser molt cínic; s’ha de tindre poca memòria; i s’ha de tindre molt poca «vergonya» per tornar a parlar d’interessos partidistes o econòmics dels i les representants municipals que avui estem al capdavant de l’equip de govern municipal. Esperem, al menys, que aquesta setmana hagen passat «vergonya», i que això els porte, com a mínim, a deixar d’acusar als altres del que ja s’ha demostrat que feia el PP. No hi havia ámbit en el qual no clavaren la mà: dins els serveis socials, els empastres amb les concesions de residències de la tercera edat; ara sabem que també s’aprofitaven de les energies renovables per donar a dit adjudicacions; si volies passar una ITV, també algun amic dels populars n’eixia beneficiat. Per no parlar dels casos de frau en la Cooperació Internacional o els escàndols amb la gestió de residus. En definitiva, que la vergonya creix i creix amb cada nova pedreta que s’aixeca per saber que hi havia davall de l’estoreta durant tants anys. Indignació perquè avui, encara no he sentit a cap representant del partit dels «cavallers» Camps, Zaplana, Cotino, Blasco… demanar disculpes als i les valencianes. I aquesta hauria de ser la primera obligació per als acusats. Demanen disculpes, tornen el que es van endur i potser així, comencen a deixar de passar «vergonya» la resta de dies de l*eAslcsaeuldeessvsiadedse.