Sense castells en l’aire
Firma invitada
No són pocs els propietaris de terrenys que m’han agraït la requalificació de sòl urbanitzable a no urbanitzable en la nova proposta de Pla General. Sí, ho han llegit bé. Encara que no sol ser majoritari, hi ha ciutadans que prefereixen no tindre una parcel·la amb previsió de convertirse en sòl urbà i quedar-se amb un sòl rústic. Les raons són diverses, però les més habituals són el condicionament a una necessària actuació urbanística i la pressió urbanística fruit de les expectatives creades.
El sòl rústic té una vocació agrícola, però excepcionalment i on ja hi ha edificacions semiconsolidades, es plantegen diverses alternatives que permeten la conservació i adquisició de serveis bàsics. Aquestes alternatives són comunes a tots els sòls rústics, però tenen especial importància a la Marjaleria perquè s’arrosseguen problemes històrics sense resoldre i perquè cal ser honestos i realistes amb un veïnat cansat de ser enganyat.
El Pla Especial de la Marjaleria proposava una quantitat ingent de sòl urbanitzable que la normativa no permet i que nosaltres tampoc creiem adequada. De les 256 hectàrees d’urbanitzable que es proposaven en 2006, no s’ha executat res. Això demostra que tindre sòl urbanitzable tan sols serveix per a condicionar les actuacions a executar programes irreals. Castells en l’aire que mai es materialitzarien en res.
La proposta que fem ara busca facilitar i agilitzar les obres de mera conservació i l’adquisició de serveis bàsics que entenem són les dues preocupacions principals dels veïns i les veïnes. I ho fem mitjançant la nova ordenança de policia de l’edificació i les figures d’urbanització tova i minimització d’impactes.
Estic convençut que encara no hem sabut transmetre la nostra proposta, però crec que resulta difícil oposar-se a canviar plantejaments que ja s’han demostrat irrealitzables per mesures concretes i factibles. *Portaveu del grup socialista a l’Ajuntament de Castelló