Sobre governar i tindre el poder
La dimissió en directe i sense previ avís del ministre francès de Transició Ecològica, Nicolas Hulot, va desvetlar una mica més que desavinences polítiques en el govern francés. Quan Hulot va assegurar a Radio France Inter «No puc mentir-me més a mi mateix. No vull que la meua presència en el Govern faça l’efecte que ens estem enfrontant a aquests desafiaments» referint-se al canvi climàtic i a uns altres greus problemes ambientals com el de la caça, estava constatant una cosa que a hores d’ara pràcticament tothom coneix: no és el mateix governar que tindre el poder.
La desil·lusió de Hulot és la desil·lusió de tot aquell que s’acosta a la política amb afany de canviar les coses des de les institucions per a fer que la vida siga una mica millor i més justa.
L’habitual en aquests casos és toparse amb els lobis de pressió i l’oligarquia que mantenen ben greixada la seua maquinària per a seguir augmentant els seus privilegis encara que açò supose la destrucció del planeta.
En l’àmbit local ocorre exactament
La millor opció passa per tractar de fer caure la tramoia del teatre en què s’ha convertit la política
el mateix. Quan els aires de la política local bufen mínimament contra els interessos dels qui realment ostenten el poder a Castelló, les seues cornetes toquen arravatament i els seus peons es posen a treballar. Si tenim en compte que aqueixos peons estan situats en tots els àmbits de les institucions locals, sobretot polític i funcionarial, entendrem les dificultats de canviar les coses en benefici de la ciutadania únicament des de les institucions.
Parafrasejant a Hulot, diria que hem de parlar sobre açò, perquè és un assumpte de democràcia qüestionar qui té el poder i qui governa aquesta ciutat. Entenc les raons de Hulot per a dimitir i fins i tot les compartisc en part, però després d’una llarga reflexió he arribat a la conclusió que la millor opció no passa per dimitir, sinó per seguir treballant per fer caure la tramoia del teatre en què s’ha convertit la política com a pas necessari per cedir el protagonisme i el poder a la ciutadania.
Però per a poder aconseguir aquest canvi és imprescindible la mobilització ciutadana. Sols des del carrer aconseguirem fer front de manera efectiva a l’oligarquia. Ens hi juguem molt. *Regidor de Castelló en Moviment