Les no-herències
Tribuna
Acasa em diuen que vaig heretar la passió per la música dels meus avis, i avui a Borriana estem molt contents de vore com el CMA Martí de Viciana reobrirà les seues portes amb el projecte de renovació de l’accessibilitat de l’edifici, i adaptar les instal.lacions a les noves tecnologies, amb pissarres digitals, tablets i wifi en les aules. També em diuen que amb la música he heretat l’amor per les Falles, rodejat d’amics i amigues al barri de La Mercè en l’ambient faller de La Veterana. I aquesta setmana, al cor de La Mercè, la societat de la nostra ciutat ha aconseguit inaugurar el tan anhelat Museu Faller de Borriana. Fins i tot alguns em diuen que he heretat l’amor i la feina pel progrés de Borriana, possiblement, per haver viscut envoltat de gent que vol a la seua ciutat, que estima la seua idiosincràsia i que, té una especial devoció per tot allò que té a vore amb la història i la tradició borrianenca. I aquest proper cap de setmana obrirà les portes el renovat Mercat de Borriana, on eixa història dels coents i dels nostres productes més típics es donarà la mà amb els conceptes més moderns del món gastronòmic.
Us explique aquestes novetats que hem tingut a Borriana, perquè en els darrers plenaris part de l’oposició argumentava que sempre parlem de l’herència rebuda per justificar determinades actuacions o projectes. I crec que haurien d’eliminar eixe concepte del seu argumentari, perquè amb els exemples del CMA Martí de Viciana, el Mercat Municipal o el Museu Faller, queda clar que, precisament, el que no vam rebre en entrar a l’Ajuntament va ser una herència en forma de projectes, iniciatives o millores pels i les borrianenques. D’herències n’hi ha de molts tipus: familiars, genètiques o fins i tot culturals. Eixes són les que ens haguera agradat rebre de l’anterior equip de govern, les que plantegen idees i millores per a Borriana, i en canvi ens hem trobat sorpreses en forma de factures i projectes inacabats. I encara així, no defallirem; no hem defallit fins tindre el Museu Faller que Borriana reclamava feia anys; no defallirem en dotar el Mercat Municipal com fa vint anys s’haguera hagut de fer. I no defallirem en el nostre objectiu de ser referents en l’ensenyament de l’Art , la Dansa i la Música com es fa al Martí de Viciana. Perquè com (casualitats de la vida) diu la cançó d’Aspencat L’herència, el que volem llegar als nostres fills i filles és que continuem amb «La cara al vent/ que se n’adonen que ja som el present/ que quede patent/ d’un temps, d’un país que ja anem fent».
*Regidor de Cultura, Patrimoni i Esports de l’Ajuntament de Borriana
H