Que s’adapten a qualsevol canvi, com han fet durant tota la seua vida professional

començar continuem pensant i actuant com a troglodites és una cosa que sí que hauria de preocupar-nos, i molt —és aquesta una pandèmia, una altra—. D’aquí la necessitat, ara més que mai, d’una bona educació, inclusiva, que atengui la diversitat, que fomenti la participació, la solidaritat i cooperació, i que aposti pel pensament i la reflexió d’una vegada per sempre. I és que cada dia que passa pensem menys per nosaltres mateixos, la qual cosa és perillós com s’ha pogut comprovar a Washington DC i en altres racons del planeta. Per això la importància de la cultura —ara i sempre—.

Si a la inestabilitat econòmica, fruit d’una inestabilitat política i moral, amenaça la convivència social, és la cultura l’única que pot i ha de ser aquí, perquè és la nostra única defensa contra la insensatesa. Per aquest motiu, quan un virus —la pandèmia, en majúscules— ha aparegut per a sacsejar tots els nostres fonaments — aquests que crèiem ferms—, era la cultura la que ens va acollir en el seu si, una vegada més, per a consolar-nos. A ella vam acudir per a buscar refugi. És per això que resulta del tot incoherent veure com es continua maltractant al sector professional de la cultura, que en aquests últims mesos s’ha vist amenaçat fins a haver aconseguit un nivell crític.

Ningú sap amb certesa què ens oferirà el covid-19 en un futur immediat, malgrat les vacunes i les restriccions, i és en aquesta incertesa on tots hem de coexistir com bonament podem.

Les programacions i agendes culturals, tota previsió, està a la mercè de qualsevol canvi, trastocant cada dos per tres els nostres plans. Hem d’assumir això, i diria que tots els agents culturals, que solen tenir una capacitat de superació i adaptació extraordinària — fa ja molt que són «resilients», encara que aquest concepte fa poc es va posar de moda—, ho saben molt bé i han actuat en conseqüència. Per aquest motiu, tenint en compte que continua sent un sector per als poders fàctics del tot marginal —a la vista està—, el cultural és, m’atreviria a dir, un dels pocs que sabran superar tota adversitat, perquè porta fent-ho tota la seua vida.

La cultura és segura, sí, però no només això, és la nostra llar, aquest lloc on confortar-nos, on tot és possible, fins i tot somiar. Això hem de valorar-ho i protegir-ho. Nosaltres és el que farem ací, en aquest suplement. Ara i sempre.

=

Els agents culturals segur