Trimestre destaca el monogràfic de l’obra pianística de Ramón Paús per Elvira Babiloni

Fernández, Irene Gras... Tots ells, i molts més, conformen un cosmos extraordinari que podrem contemplar i gaudir en els diferents escenaris que gestiona l’IVC, com l’Auditori i Palau de Congressos, el Teatre Principal, el Museu de Belles Arts i, fins i tot, l’Espai d’Art Contemporani.

Alguns destacats

Afermat com està ja el Teatre Principal, acostumat últimament —i des d’abans de la pandèmia del coronavirus— a penjar el cartell de «no hi ha entrades», aquest hivern continuarà sent un dels puntals de l’activitat cultural institucional i ho farà, com és habitual també, amb una aposta pels espectacles familiars i pel teatre més compromès.

El passat 6 de gener, els eclèctics Yllana van inaugurar la temporada amb Ópera de locos, un espectacle còmic-operístic en el qual els grans èxits de l’òpera es fusionen amb altres estils musicals de la manera més original. Fou «una nit per a recordar», igual que moltes altres nits d’aquest trimestre, com per exemple la del 4 de febrer, quan es represente Dinamarca, de Josep Lluís i Rodolf Sirera, una producció pròpia de l’IVC que compta amb la interpretació, entre altres, del vila-realenc Sergio Caballero.

El 14 de febrer arriba a l’escenari de la plaça de la Pau Una història real, de Pau Miró, una obra de la Villarroel, Verteatro i Bitó, una peça amb la qual l’autor ha volgut reflectir l’ascens de l’extrema dreta en la societat *actuali i la seva idea que «el discurs d’esquerres està plena de contradiccions». Teatre de pensament que donarà pas en la mateixa setmana a gaudir d’una obra que ha rebut tots

Entre els concerts del