Han sigut dos dels beneficiats en l’última convocatòria d’aquestes beques

Irene Gras i Agustín Serisuelo

La revisió dels discursos oficials és un dels grans objectius que plantegen aquestes iniciatives

satge perifèric de la ciutat de Castelló i els seus terrenys erms que dibuixen el límit i delimiten la forma exterior de la ciutat». «Territoris —ens diu— entesos com a llocs estancats en el temps i condemnats a una espera especulativa fins a concloure el seu desenvolupament urbanístic interromput, llocs que viuen al marge de la lògica capitalista».

Per a Serisuelo, «l’experimentació del lloc adquireix un marcat protagonisme» i és per això que aquest projecte es transforma «en un exercici de recórrer i representar aquests territoris fitats, amb la intenció de comprendre’ls des de la pròpia experiència». Així, remarca el de Betxí, «l’objectiu principal és cartografiar aquests territoris utilitzant la fotografia com a mitjà d’anàlisi per a representar la seua naturalesa precària».

Després de la presentació pública sobre el desenvolupament de la recerca, on Serisuelo va mostrar el conjunt d’elements significatius per al procés d’estudi —que parteixen des dels documents oficials utilitzats als exercicis fotogràfics realitzats—, el següent pas és la creació d’una publicació amb format de mapa «des de la nostra experiència amb la finalitat de fer-los presents per a la societat», matisa.

En definitiva, és aquest un projecte que «té com a fi el reflexionar sobre les conseqüències socipolítiques de les planificacions urbanístiques, com canvien el lloc i la nostra perfecció per a analitzar com això afecta en la relació entre l’individu i la perifèria de la seua ciutat».

A més d’aquests dos projectes, en l’última convocatòria també es van dur a terme altres dues recerques a càrrec de Mar Reykjavik, amb el títol Mira si he corregut terres, i La Estridente, conjunt format per Irati Cano Akain i María Laura Ríos García, que van donar a conèixer La gota de leche, nodrizas y lactancias mercenarias.

Rellevància

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, va destacar en començar el període d’aquestes residències en el Menador —a finals del passat mes de setembre de 2020— que aquest programa de residències de creació de la Generalitat, en només tres anys, «ha creat una àmplia xarxa de col·laboracions que fomenten el desenvolupament dels projectes artístics en diferents contextos i en contacte amb la ciutadania, des de l’àmbit més pròxim», gràcies també, com va remarcar, a la col·laboració amb institucions com l’Ajuntament de Castelló o la Universitat Jaume I, «fins a vinculacions de caràcter internacional amb altres programes de residències a Hèlsinki, Xile, Praga, Ginebra i Taipei».

En total són més de 60 les i els creadors que s’han beneficiat dels diferents projectes de residències, sota el paraigua de «Cultura Resident», la qual cosa vol dir que 60 persones amb molt de talent han pogut plantar una llavor a l’espera que de pugui germinar i donar fruit a una cosa més gran, tant per a les seves carreres professionals com per a la formació d’un patrimoni intel·lectual que ens beneficia a tots.

=