Va publicar ‘Mar d’estiu. Una memòria mediterrània’ (Univers) aquest 2020
((
El periodista i escriptor
que va ser més significativa degut a que vivien en una Girona «grisa i negra dominada pel franquisme i per una Església preconciliar. Quan arribava l’estiu era un esclat de llibertat, on et topaves de ple amb els sentits, el colors, els gustos, toques i et deixes tocar, sents l’aigua i la sal a la pell i descobreixes i et descobreixes a tu mateix».
L’autor reconeix que omple llibretes amb els seus escrits des de fa molts anys i sobre el Mediterrani ja en tenia moltes pàgines redactades. A Mar d’estiu n’ha fet una selecció i no inclou, per exemple, les referències a Sicília, Sardenya, Creta, Còrcega o Mallorca, entre d’altres. «Això potser serà en un altre llibre», apunta. «He escollit una atmosfera i un conjunt d’imatges i d’històries humanes que recollissin cadascun d’aquests mars, que si no estan tots junts no s’acaben d’entendre». Així fa referències a Stromboli a l’arxipèlag de les Eòlies, a Hidra, Xipre, Portlligat i Icària, l’illa dels miralls.
Reconeix que se sent igual escrivint en tercera persona com en primera, com és el cas de ‘Mar d’estiu’. «Si hagués de fer un exercici literari de construir un artefacte diferent i més fictici, encara que sigui amb el jo, ho faria totalment igual. El que intento és explicar unes quantes històries i ho supedito tot a aquest resultat».
=