El misteri del costat traspassat

Benavent Vidal*

Acabat el temps pasqual, celebrem tres solemnitats que són una invitació a l’adoració, a la lloança i a la gratitud al Senyor: la festa de la Santíssima Trinitat, que ens mou a reconèixer la immensa glòria de Déu; el Corpus Christi, que ens crida a adorar a Crist Ressuscitat present entre nosaltres en el Sagrament de l’Altar; i el Sagrat Cor de Jesús, que ens porta a la gratitud per l’amor immens de Déu revelat en la humanitat del Salvador. La devoció al Cor de Jesús ha sigut una font immensa de gràcia per a l’Església durant generacions, ja que gràcies a ella molts batejats s’han acostat als sagraments i han progressat en la santedat.

El text evangèlic que s’ha proclamat enguany en la solemnitat del Sagrat Cor és l’episodi de la llançada que ens narra l’evangelista sant Joan: quan el Senyor ja ha expirat, un dels soldats, en un gest d’acarnissament, li traspassa el costat dret amb una llança i, d’una manera misteriosa, el costat obert es converteix en una font de la qual raja sang i aigua. Aquest fet permet entendre, a aquells que miren al Crucificat amb ulls de fe i d’amor, el significat profund del que ha succeït al Gòlgota: Déu ha respost a aquest acte de crueltat i, al pecat del món, revelant la seua voluntat de salvació. Malgrat les aparences, el misteri de la Creu no és un esdeveniment de mort, sinó font de vida. En la sang i l’aigua que brollen del costat traspassat es revela el sentit profund de l’existència de Crist, que ha arribat a la seua plenitud en el moment de la mort, i se’ns mostren les gràcies que brollen de la Creu, i que es vessen sobre la humanitat.

El costat traspassat del Senyor es converteix en icona d’un amor tan ample, llarg, alt i profund «que transcendeix tot coneixement» (Ef 3, 18-19) i que només es pot comprendre des de la fe i l’amor a Ell. El Cor de Crist ha despertat en molts cristians aquesta fe i aquest amor ajudant l’Església a créixer en santedat, que és el que de veritat l’engrandeix.