Vida, mort, tu i món són les quatre infinituds essencials que origina aquesta ferida infinita, explica el filòsof

sempre veiem amenaçador però que, en realitat, pot servir per a creure que és a partir d’aquest salt, d’aquesta gravetat, quan un comença a ser, des d’on partir.

Josep Maria Esquirol reflexiona sobre aquests temors que sorgeixen del dubte, d’una falta de fe i d’una necessitat de consol que té l’ésser humà i que, com assenyalava Stig Dagerman, «és insaciable». Aquesta necessitat de consol és insaciable, diu el filòsof, perquè la nostra ferida és infinita, i per a sanar-la, en un cert sentit, cal l’abraçada de la vida, que s’obre des de l’arrel, i que és una mescla de claredat i de calidesa, observa.

Precisament, un troba en aquestes pàgines aquesta claredat i calidesa de la qual parla Esquirol, troba també cert consol en ser testimoni que ésser humà és comprendre que no som perfectes, i que arran d’aquest solc, d’aquesta marca que és present en el nostre interior, emergeix l’acció més beneficiosa per a tots perquè ens orienta i enforteix.

Intercanvis. Club de Cultura

De tot això, i de molts altres conceptes i qüestions, parlarà el catedràtic de Filosofia aquest dimarts, 26 d’octubre, a partir de les 19.30 hores, en el Museu de Belles Arts de Castelló, gràcies al cicle Intercanvis. Club de Cultura.

Aquesta iniciativa que promou l’Institut Valencià de Cultura va inaugurar les seues sessions de tardor aquest passat dimarts amb l’escriptor Kiko Amat i ara, després de la participació d’Esquirol, prosseguirà amb la traductora i escriptora Marta Rebón, la il·lustradora Ana Galvañ i el director del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Manuel Borja-Villel.