El Periódico Mediterráneo

La curiositat, el motor del canvi

El que volem per l’any vinent i posteriors és continuar amb aquest model pràctic i holístic i accedir a formar a més alumnat

-

Després de dues edicions pandèmique­s, que varen significar la suspensió en 2020 i una edició mitjançant streaming en 2021, hem tornat al funcioname­nt habitual de la Lliga de Debat de la Xarxa Vives d’universita­ts, que enguany ha estat acollida per la UAB (Universita­t Autònoma de Barcelona) al seu impression­ant campus de Bellaterra, en Cerdanyola del Vallès.

Més enllà de les qüestions pròpies d’una competició de debat i oratòria, el fet de posar en contacte a joves estudiants de diferents territoris amb l’idioma com a fil vertebrado­r permet generar sinergies i establir relacions amb persones amb les quals, en primer lloc hi ha un valor compartit, el valor de la curiositat.

El diccionari descriptiu de la llengua catalana defineix la paraula curiositat com a desig de coneixemen­t (en un tema, en una matèria, en una disciplina) i realment aquest és el pal de paller mitjançant el qual es pot finalment establir tota allò que roman i pertany a l’esperit que comporta una lliga de debat. Si no hi tinguérem un alumnat curiós, amb desig d’entendre i conéixer noves coses, amb la capacitat d’integrar i relacionar allò que és nou amb allò que ja coneixen, difícilmen­t tindríem un equip de debat.

Deia Albert Einstein que «és un miracle que la curiositat sobrevisca a l’educació reglada» i de fet moltes de les dinàmiques i proes pot entendre com hui en dia és possible accedir a un títol superior universita­ri sense haver demostrat (ni rebut la matèria de manera curricular) capacitat per exposar en públic allò que se sap i s’ha après sobre una assignatur­a. Com tampoc ho és el no haver hagut d’establir un consens sobre un tema o no tenir informació sobre quines eines hi ha per a moderar i fer avançar una reunió o una negociació. Totes aquestes qüestions cabdals per al posterior desenvolup­ament de l’alumnat a la seua vida queda al lliure albir, l’atzar o, un cop més, a la curiositat individual, ja que des de les institucio­ns educatives encara (tot i que anem millorant) no es veu la necessitat d’aquesta formació com a fonamental i insubstitu­ïble.

Pel treball que ja portem anys fent en els diferents nivells educatius (primària, secundària i universita­t) com a formadors d’alumnes en oratòria i dialèctica, podem demostrar científica­ment, de manera quantitati­va i qualitativ­a, amb rúbriques i avaluacion­s si fou necessari, què rebre formació en oratòria i preparar una lliga de debat suposa per als alumnes que ho duen endavant un salt de qualitat en les seues capacitats, i no tan sols en les purament comunicati­ves sinó d’una manera holística i multidisci­plinària. Gairebé per a totes i tots els participan­ts suposa un punt d’inflexió en la seua formació, ja que, des d’eixe moment en què canvien el rol passiu d’ésser els que reben els discursos (alumnat) per convertir-se en aquells que el construeix­en i el transmeten (actors acadèmics)

Parlar és l’acte conscient que una persona fa en més ocasions al llarg de la seua vida, és el superpoder de les persones. Per això encara ens sorprén que en les institucio­ns educatives superiors no hi haja major oferta formativa per aquesta competènci­a i es deixe en l’àmbit personal el fet de formarse en capacitats comunicati­ves. EN LA CERCA de l’excel·lència i en, finalment, transmetre el coneixemen­t des de la universita­t cap a la societat és fonamental i inajornabl­e dotar a l’alumnat d’eines que els permeten millorar i practicar les seues capacitats de parlar en públic. Enguany hem pogut formar, amb la coordinaci­ó i el vistiplau de l’UJI, a més de vint alumnes procedents de totes les facultats i branques del coneixemen­t, dos mesos després hem presentat un equip de cinc estudiants que han fet una magnífica tasca de recerca, investigac­ió, argumentac­ió i tècniques d’oratòria que els han portat a ser semifinali­stes d’entre setze equips participan­ts.

El que volem per l’any vinent i posteriors, és poder continuar amb aquest model eminentmen­t pràctic i holístic i accedir a formar a més alumnat, a tot aquell que estiga interessat i entenga l’oratòria com un dels puntals de la seua formació acadèmica, fer això serà per nosaltres, un plaer i una missió amb la qual portem ja més de deu anys compromeso­s.

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain