Pasqua: gràcia i llibertat

Després de la mort de Jesús, els deixebles estaven desil·lusionats. Havien conegut una persona que els havia omplert d’esperança, havien deixat el seu treball i les seues coses per anar amb Ell. I tot havia acabat amb un fracàs. Les esperances que havien posat en Jesús no s’havien complert. Segurament, pensarien que s’havien equivocat. Però el matí del diumenge de Pasqua tot va canviar: primerament, són les dones les què descobreixen que el cos no hi és on l’havien sepultat. Després, són Pere i el deixeble estimat els qui ho constaten. A partir d’eixe moment van succeint-se els esdeveniments: el Senyor es deixa veure, primer a les dones, després als deixebles. I la seua presència té força perquè vagin superant les pors, el desànim i la incredulitat.

Per als personatges de la Pasqua tot el que van viure va ser sorprenent. És com una bona sorpresa, com un regal inesperat. Però no un regal qualsevol: és una vivència molt més plena d’allò que ells haurien pogut desitjar. Segurament s’haurien conformat amb què el Senyor no hagués mort. Ara, en canvi, el veuen viu, però no amb la vida que tenia abans de la creu, sinó amb una plenitud que supera totalment la seua capacitat de comprensió. El Senyor omple el buit que els havia quedat després de la mort amb una plenitud que supera qualsevol expectativa humana: una alegria plena, una esperança il·limitada, un amor immens.

Viure un esdeveniment com aquest és tindre l’experiència de la Gràcia. En el seu Fill ressuscitat, Déu els ha regalat una plenitud de vida molt més gran del que havien pogut pensar. I per això aquesta experiència és també de llibertat: el desconcert, les pors que ens envaeixen en ocasions, la mort com horitzó de l’existència… Tot això no és tan fort ni tan amenaçador. A la llum de la vida que s’ha revelat en Crist i que comunica als seus deixebles, tot això ha estat vençut: Pasqua és viure de la gràcia del Ressuscitat.