Gràcies, Mónica!

Sí. Els roïns guanyen moltes batalles. I aquesta, que ha provocat la teua retirada, creuen haver-la guanyat. Però els bons, acostumats a perdre pels abusos i els paranys dels poderosos, acostumats a apretar les dents, han aprés també a esperar el moment, a treballar a llarg i a plantar saó per preparar un futur millor. Eixe futur millor per les persones és la veritable victòria.

Per això, companya, aprofite aquestes línies per destacar com de profunda és la llavor que has plantat: no només vas ser l’ariet que va fer fora la corrupció de les institucions, sinó que des de 2015 vas assumir la ingent feina d’ajudar qui més ho necessitava. I vas ser capaç en pocs anys en transformar un sistema assistencial, clientelar i fracassat i vas construir un model de drets, de treball en xarxa entre Generalitat i Ajuntaments, de servei als col·lectius més vulnerables.

Ara, en aquests moments durs, has de saber que els pilars d’aquest nou model, vertebrat des d’una Llei de Serveis Socials Inclusius, seguiran millorant la vida de la gent per la que tú vas vindre a la política: seguirà consolidant drets i serveis, reduint llistes de dependència, cobrint les necessitats de les persones més vulnerables, dels col·lectius desafavorits.

Aquesta ingent faena, que ha fet passar els serveis socials valencians de la cua de l’Estat a l’avantguarda en drets, no només prevaldrà, sinó que estableix les bases d’una societat més justa. En fi, companya: te n’has anat amb les dents apretades, forçada per altres que posaven en risc l’acció transformadora de Compromís al govern. Però ho fas havent plantat la llavor d’un futur i d’una societat més justa que cap dels poders fàctics i feixistes que t’han atacat podran tombar. Per això, amb la certesa de que tornaràs somrient havent derrotat els roïns, només puc donar-te les gràcies per millorar la nostra societat. Gràcies, Mónica.