Incendis i despoblació

No cal contemplar les pistes com una agressió al territori, sinó com a un mitjà de supervivència

Extingit l’incendi de Bejís, en marxa les ajudes als municipis afectats, cal reflexionar sobre el que ha passat i buscar remeis perquè no torne a passar. Encara que serà difícil: el canvi climàtic està aquí, la situació dels nostres boscos és la que és i tots hem d’estar preparats perquè episodis semblants vinguen a colpejar la nostra sensibilitat. Incendis al llarg de l’estiu hi ha molts i gràcies a la preparació i professionalitat dels nostres bombers i als mitjans dels quals disposem, en les primeres hores es sufoquen la gran majoria, però amb unes condicions meteorològiques adverses, el famós 30, 30 de temperatura, 30 de vent i 30 d’humitat, sempre pot hi haver algun conat que s’escape i aparega l’incendi immisericorde i devastador. Pensem, doncs, que més coses podem fer?

La gran mesura contraincendis seria revertir la despoblació. En eixa lluita estem, però el signe dels temps no actua a favor nostre. Cada camp treballat és un tallafoc, però els cultius no són rendibles i cada vegada hi ha més superfície abans agrícola que passa a ser forestal. No cal preocupar-se en excés per la reforestació, la naturalesa reforeste milers d’hectàrees de cultius abandonats cada any. Caldria, més bé, buscar fórmules per fixar població al territori, que

Naranjada Ricardo Mairal

Un vaso de zumo de naranja para el rector de la UNED, y por extensión al presidente de la Diputación, José Martí, por impulsar entre ambos una cátedra que tiene por objeto fomentar el estudio de la igualdad y el bienestar psicológico y emocional de la ciudadanía de la provincia de Castellón. l’agricultura, la ramaderia i la gestió forestal foren sostenibles i rendibles, que molts dels nostres jóvens veren com una opció vital desitjable quedar-se al territori, viure al territori, poblar el territori. Les administracions públiques més que dificultar, ho hem d’afavorir, cal incentivar les iniciatives d’emprenedors o emprenedores. Si fem del nostre territori un reservori natural despoblat i deshabitat, estem perduts i grans incendis amb grans costos materials i humans aniran consumint-ho tot a poc a poc.

Ja sé que el que dic, costa poc de dir, però no és tan fàcil de fer. És, amb termes kantians, una idea regulativa que marca el camí i orienta accions. Mentre caminem, hi ha actuacions més senzilles, algunes ja iniciades, que es podrien dur a terme. Sempre s’ha dit i jo ho he remarcat repetidament, que els incendis d’estiu s’apaguen en hivern. En part, la Generalitat i la Diputació ja estan duent a la pràctica aquesta dita popular mitjançant les brigades de mitigació que treballen la interface urbana-forestal. Es tracta de crear franges de seguretat al voltant dels nostres pobles. Les brigades, nou en total, treballen de manera magnífica i sense anar més lluny, la seua feina va servir per a salvar la planta embotelladora de Bejís. Doncs bé, sense deixar aquell treball urbà, cal reforçar-lo i ampliar

Naranjada Josefa Tena

lo a una «interface» que es faça, primer al voltant de les carreteres dels pobles d’interior, actuaria com a prevenció i com forma de protecció dels habitants en cas d’una evacuació d’emergència. Després, no caldria quedar-se allí, caldria dur-la a pistes i camins forestals. Es constituiria així una gran xarxa de tallafocs possibles, conservables i actius que tan necessaris són en cas d’incendi.

I una segona mesura, que reforça l’anterior: cal obrir pistes forestals de connexió al territori. Són essencials i en cas d’incendi vitals. Tindre una pista prop que puga permetre l’accés dels bombers i un lloc proper d’avituallament d’aigua són essencials per controlar un incendi. Aquests dos aspectes van ser fonamentals per sufocar d’immediat l’incendi de Fuentes de Ayódar en plena Serra d’Espadà. Al meu poble, Suera, cap pista té una eixida i algunes d’elles, com la de la Font de Castro i Pedralba, són molt utilitzades. És el que no hauria d’ocórrer mai. L’administració hauria de supervisar i controlar el seu traçat i per descomptat el seu impacte ambiental, però també facilitar els tràmits i vetlar per la seua execució. No cal contemplar les pistes com una agressió al territori, sinó com a un mitjà de supervivència, com una eixida/entrada d’emergència, també com a facilitadores de la biodiversitat. Una pista ajuda als habitants del territori a recuperar cultius: netejar un garroferal perdut o un bancal d’oliveres. No són propostes meues, són propostes de la gent del territori i comptar amb el territori és comptar, també, amb la saviesa del territori. *President de la Diputació de Castelló

Cargada de vitaminas para la alcaldesa de Torreblanca, por el espectacular resultado de las obras acometidas en las instalaciones del campo de fútbol municipal. El recinto parece nuevo tras una importante inversión para reformar la iluminación, riego, césped o vestuarios, entre otros cambios.

La gran mesura contra els incendis seria aconseguir revertir la despoblació