Primavera poètica amb noms propis a Benicàssim
Susanna Lliberós i Javier Vicedo Alós llegiran les seues obres a la llibreria Noviembre
La primavera ha tornat. La Terra és com un xiquet que coneix poemes», va escriure Rainer Maria Rilke, el gran poeta bohemi, autor de les Elegies de Duino o Cartes a un jove poeta. I la primavera, carregada de poesia, és protagonista en l’agenda de la llibreria Noviembre de Benicàssim gràcies a un nou cicle que han titulat Primavera poètica en el qual han convidat a dos dels autors més reconeguts de la província de Castelló, com són la vila-realenca Susanna Lliberós i el castellonenc Javier Vicedo Alós.
Noviembre organitza dues jornades en les quals tots dos poetes llegiran fragments dels seus últims treballs. Així, aquest mateix dissabte, a les 19.00 hores, Lliberós protagonitzarà una lectura del seu poemari El Crit (Onada Edicions), gràcies també a la col·laboració de l’associació Adona’t.
L’autora vila-realenca, que destaca també per ser la veu de la ràdio de les vesprades d’Àpunt, estarà acompanyada en aquesta ocasió per Reis Lliberós,
POESIA SINCERA L’últim poemari de Susanna Lliberós és, en paraules de les dues llibreteres benicassudes, Cèlia Puchol i Mònica Bernat, un llibre «ple de poesia sincera i transparent». Per a ella, expliquen, «la poesia és una manera no només de comunicar, sinó també d’aconseguir transformar els mals moments en sensacions millors. Els dolors en espe
rança i les tristors, les pors o les incerteses en quelcom de millor. Perquè la vida té bons i mals moments. I fins i tot dels pitjors cal ser capaç de treure’n alguna cosa bona. I de compartir-les. Al capdavall, això és, també, la poesia».
EXERCICI D’INTROSPECCIÓ El 15 de juny, a les 20.00 hores, serà el torn per al poeta i dramaturg Javier Vicedo, un autor que compta amb el Premio de Poesía Joven de RNE i el Premio Nacional Calderón de la Barca, entre altres reconeixements, a més de ser l’actual director del festival de poesia de Marbella, Marpoética.
Interior verano (Pre-Textos) és una obra en la qual l’autor castellonenc sembla fantasiar amb un llenguatge que té memòria, un llenguatge habitat, i on, com es va aprofundir en el seu moment en el suplement cultural Quaderns del periòdic Mediterráneo, «es mostra sense cap pudor, on es confessa i conserva l’experiència de qui ha sigut i qui és ara».