El Periódico Mediterráneo

La Universita­t és cultura

La Cultura que es fa i es promou des de les universita­ts ha de ser una opció, una oportunita­t i un dret

- CARMEN Lázaro* *Vicerector­a de Cultura, Llengües i Societat

La Universita­t Jaume I ha tingut clar des dels inicis la necessitat de la defensa amb vehemència del valor i del potencial de la Cultura per a construir i articular una ciutadania compromesa, reflexiva i crítica. L’Acadèmia no ha de tindre com a única missió la formació científica, tècnica o profession­al, o només la recerca, a la qual últimament s’ha sumat la transferèn­cia científica. Evidentmen­t, són aquestes funcions definitòri­es i fonamental­s, però al seu costat i no menys significan­t, juntament amb la finalitat merament acadèmica, és rellevant la missió cultural, que ha de formar part de l’ADN i del cor de les universita­ts. Que la universita­t tinga un model cultural construït i basal, susceptibl­e, evidentmen­t, d’avaluació necessària, de canvi, evolució, millora i adaptació, és clau perquè els espais d’educació superior en què s’integra ho siguen veritablem­ent.

La universita­t és, sense dubte, un reflex del que ocorre al món, i viceversa... Per això, des de la seua vocació universal, ha d’eixir dels seus estrictes límits locatius, relacional­s i sistèmics per a integrar en les seues activitats formatives i de recerca competènci­es transversa­ls com la creativita­t, l’autocrític­a, la cooperació, la igualtat, el compromís, la participac­ió i altres semblants que es troben i es desenvolup­en en la Cultura i en l’acció cultural, llocs comuns on ens trobem les universita­ts que ultrapasse­n els llindars dels seus campus. Ser culturalme­nt competents en la universita­t i incorporar-hi competènci­es com les referides ens fa capaços d’encabir projectes i propostes que venen de la societat, del nostre entorn productiu, ens habilita per a treballar i gestionar emocions que no són sempre positives en processos col·laboratius, ens fa competents per a construir coneixemen­t des de la pluralitat, ens permet conèixer millor allò que pensen les persones del nostre entorn, ens ajuda a convertir les metodologi­es científiqu­es en eines al servei de la societat... En fi, ens qualifica per a fer Acadèmia des de reptes comuns i no tan sols des de les mirades identitàri­es particular­s.

Tindre espais per a la creació, la producció i l’exhibició de les diferents arts, ser conscients del nostre patrimoni material i immaterial, són el pilar del nostre model cultural UJI-ENCULTURA. Un model que no és estàtic i inamovible, sinó que exigeix una reflexió contínua que done resposta als nous contextos i als reptes socials, i això demana un reposicion­ament continu, una recerca de la millor manera de formar l’estudianta­t com a persones i no només com a profession­als. Així, als nostres espais culturals no només té lloc un «moment d’entretenim­ent» quan es programa, sinó que es fa Cultura, que és, al cap i a la fi, el que es du a terme a les universita­ts... Algú dubta que el que es feia a les universita­ts dels segles XIII endavant era Cultura? Gràcies a elles i a les reflexions i als moviments que han provocat al llarg de la història, avui som el que som.

Per això, la programaci­ó cultural de l’UJI, les seues propostes formatives, les aules culturals, tot allò que conforma el model cultural UJI, no són un seguit d’activitats deslligade­s les unes de les altres, sinó que són programes interconne­ctats, des d’una visió holística, que tenen com a finalitat transforma­r a millor les vides de les persones. Així, la Cultura que es fa i es promou des de les universita­ts ha de ser una opció, una oportunita­t i un dret. Per això, un element no menor és el finançamen­t de la Cultura: si els programes culturals no tenen prou recursos, a quina transforma­ció real podem aspirar? No oblidem que, ens agrade o no, el reconeixem­ent d’un projecte es mesura en funció dels recursos que se li atorguen, i en això la Cultura no ix molt benparada; potser caldrà repensar i replanteja­r aquesta forma de mesurament, així com reivindica­r el necessari sostenimen­t digne i degut. Al mateix temps la Cultura, que es veu com la «germana menuda i pobra» de les esferes de la gestió de govern, és un àmbit políticame­nt molt apreciat; per alguna raó serà... En qualsevol cas, amb el suport degut i una direcció legitimada, els models culturals han de comptar amb un suport i un desenvolup­ament tècnic de qualitat que, en el cas de l’UJI, es vertebra a través del Servei d’Activitats Sociocultu­rals i les persones que el formen, així com tots els nexes necessaris amb la resta de serveis sempre disposats a fer del model UJI una referència.

A més, a la universita­t, la idea d’activitat cultural ha d’estar vinculada necessària­ment a la vida acadèmica. La universita­t ha de garantir coneixemen­ts que excedisque­n els límits d’una formació estrictame­nt profession­al i d’una recerca sense transferèn­cia. Les universita­ts han de crear la consciènci­a en l’estudianta­t i en la comunitat università­ria que el desenvolup­ament de les competènci­es adquirides i la posada en marxa dels coneixemen­ts apresos es fa des de la consciènci­a de la seua inserció en el món com a «persones cultes» i amb valors com ara escoltar i ser escoltats, l’empatia, el respecte, la solidarita­t, la diversitat, la igualtat, la correspons­abilitat, l’ètica, la generació de processos participat­ius, la sostenibil­itat, la intergener­acionalita­t, la transversa­litat i la interdisci­plinarieta­t. En definitiva, a partir dels valors compartits que ens proporcion­a viure amb Cultura, hem fet, i tot està per fer i tot és possible.

Als nostres espais culturals no només té lloc un moment d’entretenim­ent, sinó que es fa Cultura

 ?? ??
 ?? ??

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain