Aportacions a la cultura local
Vaig a centrar-me en l’aspecte cultural. No per considerar-lo més important, sinó perquè possiblement siga en aquest en el que més haja pogut aportar la Congregació a la societat local.
Remuntem-nos molts anys enrere i tornem a la dècada dels cinquanta. Trobarem un poble amb una infraestructura educativa molt deficient. La Congregació, en eixe moment, assumeix com a seu el problema i tracta de col·laborar creant unes aules a les que poden acudir, després d’eixir del treball, totes aquelles persones que no contaven amb ninguna altra possibilitat.
La formació integral del jove ha estat un tema prioritari sempre. Al llarg del temps, s’han impartit cursos de solfeig, guitarra, dibuix, pintura, formació de monitors, entre molts d’altres i s’han celebrat gran quantitat de xarrades i conferències.
El cine, el teatre i la poesia han tingut un lloc dins de la Casa. Caldria destacar la creació d’un dels primers cine-clubs locals, el Lu
mans, els diversos grups de teatre que han existit i també una Aula Poètica, que va ser escola per a la molts dels poetes locals.
La nostra entitat fou una de les primeres en organitzar tot tipus d’exposicions. En el seu moment es va habilitar una sala disposada per a artistes tant novells com ja consagrats, valga recordar per exemple les mostres que en la mateixa va presentar el gran pintor Josep Gumbau. També allí s’exhibien les obres que, anualment, es presentaven a un important certamen de fotografia que es va organitzar al llarg de moltes edicions.
La música, de tanta tradició al nostre poble, ha tingut també el seu lloc als Lluïsos. Els grups corals, els certàmens de guitarra clàssica, de cançons nadalenques ... Tot tipus de concerts i recitals, des d’orquestres de cambra i prestigiosos solistes, fins a grups moderns o cantautors tan importants com Lluís Llach o Maria del Mar Bonet.
És imprescindible parlar de les revistes: Exágono (primer Azul y Blanco (1913) i després
Tu (1944), que ha estat publicant-se durant molts anys i, en certa manera, fent el paper que hui en dia fan les xarxes socials; i la revista parlada Camino, considerada com la degana provincial ja que porta des de desembre de 1961 en funcionament. Recordem també revistes musicals com Acorde o, molt posteriorment, Diapasó i els primers i sempre polèmics Aplecs de la Plana.
De la música tornem a la literatura per parlar del certamen literari que es convocava cada any. Un dels primers a nivell provincial i dels que han tingut la vida més llarga.
Respecte a les tradicions, cal destacar l’organització, des del gener de 1973, de la Matxà de Sant Antoni, que feia molts d’anys que no es celebrava i que ara, cada vegada és més multitudinària. I no vullguera deixar de referir-me a una qüestió tant important per a qualsevol poble com és la pròpia llengua. Els Lluïsos varen ser dels primers en treballar per la normalització lingüística en uns temps complicats.