L’avifauna disminueix un 17% en terrenys de pasturatge al país
En els mitjans urbans el descens va ser del 14% entre 2002 i 2021, segons un estudi
L’avifauna va disminuir un 17% en pasturatges, un 14% en mitjans urbans i un 8% en agrícoles, en el període que va des de 2002 a 2021, mentres que va augmentar un 15% en mitjans arbrats i forestals, segons els resultats del programa de seguiment d’aus comunes de SEO/BirdLife (Sacre).
L’estudi arreplega dades de 14 hàbitats i de les 109 espècies d’aus més comunes d’entre les 288 que crien habitualment en territori espanyol, durant quasi tres dècades. Per a confeccionar-ho, l’ONG ha comptat amb informació d’una mica més de 17.000 estacions de cens repartides per tots els ambients i amb una base de dades entorn dels 16 milions de registres.
La investigació mostra que l’avifauna analitzada va disminuir en un 2,5%. De les 109 espècies estudiades, 40 no van manifestar tendències significatives, mentres que altres 42 van tindre una tendència negativa significativa i només 23 espècies van registrar una tendència positiva.
Per ambients, l’anàlisi registra en els pasturatges un descens en les poblacions d’aus del 17%, dada que associa «a la successió ecològica i canvis en la ramaderia». D’altra banda, apunta a un descens del 8% en els mitjans agrícoles i que podria vincular-se amb fac
tors com l’abandó de pràctiques tradicionals, la intensificació agrícola i l’ús de plaguicides, especialment en els cultius herbacis.
L’estudi indica que en els ambients urbans l’avifauna va experimentar una caiguda del 14% influenciada «molt probablement» pel desenvolupament urbà i l’edificació moderna, que maximitza l’eficàcia energètica eliminant l’existència d’orificis en les construccions i grau de contaminació, entre altres conseqüències.
INCREMENT Paral·lelament, l’estudi detalla que l’avifauna de mitjans arbrats i forestals va registrar un increment poblacional del 15%, especialment entre 2006 i 2012, i creu que este creixement va estar «probablement» a causa
de l’augment de l’arbratge i la regeneració forestal lligada a l’abandó del medi rural per part de les persones. Encara així, l’ONG especifica que en els boscos caducifolis van augmentar un 9%, els esclerófils, com els alzinars, van disminuir un 7%.
En total, el canvi acumulat per al conjunt de totes les espècies varia entre el -56% i +60% entre 2002 i 2021. Els canvis varien molt entre les diferents espècies com entre diferents hàbitats per a cadascuna d’elles. De fet, algunes espècies del mateix gènere i que utilitzen hàbitats diferents van mostrar tendències contràries. Per a l’ONG, les dades corroboren que els problemes de conservació per a una espècie tenen més pes en uns ambients que en uns altres.