Vila-real atresora espais únics i joies artístiques que testifiquen 750 anys d’història

Aquesta ciutat amb cor de poble aglutina cultura, patrimoni, innovació, modernitat i respecte per tot allò que forma part d’una existència que avança amb vistes al futur, sense oblidar el seu passat

Vila-real celebra el 750é aniversari des que Jaume I li va atorgar la seua Carta Pobla. Al llarg dels seus més de set segles són molts els monuments i espais que han deixat constància de la seva evolució social i cultural.

En la ciutat, els monuments i l’art dedicat a la religió brillen per la seua bellesa i esplendor. Ja al centre neuràlgic s’alça l’Arxiprestal Sant Jaume, església d’estil neoclàssic construïda entre 1752 i 1779. L’església major de Vila-real concentra una riquesa artística incalculable al seu interior, per la seua treballada decoració i arquitectura, i per les pintures, escultures i orfebreria. Junt a la façana principal es troba el campanar, monument que des de la primera dècada del 1700 ressona per tots els racons de la població.

Juntament amb l’Arxiprestal, la Basílica de Sant Pasqual Bailón representa un altre atractiu en l’àmbit de turisme religiós. Malgrat que el convent original del s. XVI va ser destruït en agost de 1936, la fe i l’amor que Vilareal li té al seu patró van motivar la construcció de l’actual Temple Votiu. A l’església es conserven les restes del patró de Vila-real dins d’un sepulcre fet pel fill predilecte de la ciutat Vicent Llorens Poy, qui també és el responsable dels alt relleus que decoren la Real Capella on es troba la tomba. Així mateix, el Museu del Pouet del Sant suposa un focus d’obres artístiques de moltes èpoques. Entre els espais que va ser possible salvar del foc, queda el refetor on el sant passava les seues hores resant, el qual és possible visitar quan s’accedeix al museu.

Temples

Altres temples que mereixen un reconeixement especial són la capella del Santíssim Crist de l’Hospital, datat de principis del s. XVIII, la qual conta amb una rica ornamentació barroca realitzada al segle XIX, i l’ermita dedicada a la patrona de Vila-real, la Verge de Gràcia. L’ermita suposa un dels majors atractius de la localitat, per l’entorn i per la seua font del pastoret, les cavallerisses o l’edifici en el que descansa la imatge de la patrona, i també per la coveta oratori decorada amb estil barroc on es venera una reproducció de la imatge original, desapareguda durant la Guerra Civil. L’espai està envoltat per un paratge natural del Termet, abraçat pel riu Millars. Aquest es pot gaudir d’una forma única recorrent la Ruta Botànica Calduch, un passeig vora riu amb unes vistes naturals inigualables i edificacions històriques com l’Assut, els Matxos, antics molins o el pont medieval de Santa Quitèria.

La importància del Millars a Vila-real queda demostrada a través de la seua història tan lligada a la agricultura. Les seues aigües durant anys han regat els seus camps gràcies, sobretot, a l’existència de la sèquia major

EXEMPLES

que amb el creixement social de la loalitat avui travessa la ciutat i suposa una marca identitària. El Saló de Reunions de la Comunitat de Regants, un edifici construït a finals del segle XVIII que destaca per les seues pintures al fresc i les vidreres, remarca més encara la importància del reg. A pocs metres, es troba la Torre Motxa, de principis del s.XV, la qual forma part de les restes de l’antiga muralla que protegia la vila.

La idiosincràsia medieval de Vilareal es veu reflectida en les restes del primitiu mur de defensa i a la plaça Major, que conserva la planta hipodàmica dels orígens de la vila. Aquesta plaça porxada va ser declarada Bé d’Interès Cultural l’any 1974 i en ella s’observen alguns dels edificis més identitaris de la ciutat, com el Casino de la Caixa Rural o l’Hostal del Rei.

Endinsant-se pel carrer Major, a més d’albirar una de les torres campanar de Sant Pasqual es veuen les façanes d’edificis històrics com el Gran Casino, la Caixa d’Estalvis o el Casino Carlista, de principis del segle XX, o també de la de Casa dels Mundina, una mansió senyorial del s.XVIII.

Vila-real també cuida i dona valor als seus artistes més il·lustres. Exemple d’açò és el museu Casa Polo, una alqueria del s. XIX que va pertànyer al seu fill predilecte José Polo de Bernabé. Les seues sales estan dedicades a personatges tan il·lustres com Francesc Tàrrega, José Gumbau, José Ortells o Gimeno Barón, a més de dedicar exposicions a altres artistes.

Museus

L’Ajuntament ha adquirit també la Casa-Museu de Llorens Poy, un altre fill predilecte de la ciutat, i tota l’obra artística del seu interior, el que suposa un gran enriquiment artístic i cultural. Llorens Poy va deixar obres tan reconegudes com l’estàtua de Jaume I o la del Llaurador, a pocs metres de l’Estadi de la Ceràmica, terreny de joc habitual del Villarreal CF i també el més antic de Primera Divisió junt al Mestalla. Davant la gran façana del feu groc es troben Silvia i Maria, dos escultures de ferro colat cedides a l’Ajuntament per la Fundació Hortensia Herrero i Mercadona. Aquestes són obra de Jaume Plensa, Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2021, un escultor que conta amb obres repartides en ciutats del món, com Madrid, Londres, Nova York o Múnich.

L’Arxiprestal Sant Jaume i la Basílica de Sant Pasqual comparteixen protagonisme amb l’ermita, el paratge natural del Termet, la plaça Major, el Casino Carlista o l’Hostal del Rei