A Benicàssim la pluja no sap ploure

Bon dia a tots. Diuen en l’Ajuntament de Benicàssim que volen acabar amb la sequera, i bé està la idea, però és poc ambiciosa. El plantejament que promou és l’excavació de pous, allò que si plou no farà falta i si plou poc, faria que les aigües subterrànies desaparegueren o que es contaminaren de salinitat. També parlen de fer unes bases que s’omplirien de les aigües de dessaladores transportades amb canonades des de quilòmetres de lluny. Tot un cost mediambiental afegit al producte per infraestructures, transport.

Benicàssim és dins de la conca mediterrània, sacsejada de temps en temps per fortes pluges. Es tracta d’un mal endèmic imprevisible i inevitable que amb el canvi climàtic anirà a més. Cada vegada que a Benicàssim hi ha pluges fortes, produeixen elevades despeses i molèsties per a tots. Els barranquissos no són prou per a portar l’aigua a les goles que donen a la mar. Les barreres artificials creades per un urbanisme desballestat, impedeixen la circulació natural de l’aigua i determinen el pas de les torrenteres, inundant i fent destrosses per tot el poble i la costa.

Podríem pensar un poc a futur, fer de la necessitat virtut. Certament, no es pot canviar el temps i no es poden modificar les barreres creades, però si férem construccions que en permeteren aprofitar l’aigua de pluja evitaríem les maleses, i extrauríem profit de la seua força, solucionant alguns dels problemes que ens vindran. Com? Fent cisternes que arrepleguen les aigües de pluja torrencial o no. Aquest sistema, ja usat en altres llocs, evitaria les fortes avingudes d’aigua regulant el seu cabal i, al mateix temps l’aigua arreplegada serviria per a l’ús públic de rec de parcs, jardins i neteja de carrers durant tot l’any.

No cal emprar aigua de boca per a segons quines activitats. Les cisternes, igual que es poden fer aparcaments subterranis, es podrien fer a les places i jardins. En llocs adients que siguen camí de pas de l’aigua i puga entrar pel seu impuls natural. L’amortització de l’obra és evident que serà ràpida; només que s’ature un aiguat a l’any, s’eviten els danys i s’aprofite el cabal d’aigua. Hem de tenir en compte que, com diu el poeta, «al meu país la pluja no sap ploure ...».