El Periódico - Català - On Barcelona
Western, la recerca impossible d’una vida senzilla.
A ‘Western’ l’alemanya Valeska Grisebach utilitza els codis del cine d’indis i vaquers per meditar sobre l’esperit del Vell Continent
Igual que el simple fet d’incloure cavalls i rifles i grans vistes no converteix una pel·lícula en un western, estar ambientada a Bulgària no necessàriament la impossibilita per ser-ho. I a més del seu títol, el magistral nou treball de Valeska Grisebach té diversos elements narratius que el connecten inconfusiblement amb
el més americà dels gèneres: un genet solitari enamorat d’un corser blanc que intenta fugir d’una vida de trauma i violència, un grup d’insensibles colonitzadors i un altre de nadius resistents, i un paisatge salvatge destinat a ser domesticat.
L’Europa actual, això sí, no és l’Oest Llunyà. Les fronteres i els intercanvis culturals i socioeconòmics són més complexos; l’imperialisme apareix disfressat de suport infraestructural; la il·lusió d’unitat transnacional pretén –en va– tapar vells prejudicis i opressions sistèmiques.
Western transcorre a la frontera búlgara amb Grècia, on un grup d’obrers alemanys treballen a la instal·lació d’una planta hidràulica. Els veïns veuen amb desconfiança l’arribada d’aquests forasters, que majoritàriament gasten brusquedat i un arrogant aire de superioritat. L’excepció és Meinhard, un tipus greu i circumspecte de rostre esculpit en granit que opta per confraternitzar amb la població local. No triga a sentir-se com un estranger entre els seus compatriotes i a sentir que aquell poble, potser, està cridat a ser la seva llar.
Mentre això passa, l’atmosfera que embolcalla els dos grups es fa cada vegada més irrespirable, en bona mesura intoxicada per la inseguretat, la immaduresa i l’ego consubstancials a la masculinitat. Cada nova interacció entre els uns i els altres fa que les fonts potencials de conflicte es multipliquin, i qualsevol podria esclatar immediatament. En una pel·lícula de l’oest a l’ús sens dubte ho farien. Però Western és una altra cosa.
ANHEL DE PERTINENÇA
A les tensions, a més, hi contribueixen sens dubte els problemes de comunicació verbal i les diferències culturals, el mateix que en última instància porta Meinhard a idealitzar la vida rural i a interpretar dinàmiques interpersonals complicades de manera simplista. Al cap i a la fi, ell és víctima del mateix tipus d’anhel –de connexió, de companyia i d’un lloc on pertànyer– que fueteja tants cowboys de pel·lícula tot i que ells mai no s’atreveixin a reconèixerho. Al final, el que converteix Western en un western –i en un dels millors dels últims anys– no és que inclogui cavalls blancs i barrets negres, sinó que parla de l’assumpte essencial del gènere: la recerca impossible d’una vida senzilla. —
‘WESTERN’ GIRA AL VOLTANT DE LA RECERCA IMPOSSIBLE D’UNA VIDA SENZILLA