EL+

L’àgil direcció de Ferran Guiu i el bon elenc apuntalen aquest nou èxit de la sala. ca i potent a càrrec de 16 intèrprets, la majoria joves, i quatre músics. Sang fresca amb molt talent.

Més enllà del terror psicològic desplegat per Brian de Palma a la mítica pel·lícula, la lectura de l’obra té avui com a temàtica àlgida el bullying. L’assetjament del diferent, el feble; aquí, a una introvertida adolescent que pateix una doble fustigació: la d’una mare fanàtica religiosa i castradora, i la dels seus companys. Excel·lent funció per sensibilitzar joves i adolescents. Pares, també.

IMMERSIÓTOTAL

Amb les limitacions de la petita sala, el bon treball en els efectes de llums i sonors resol els moments en què Carrie arma un sagramental amb els seus poders telequinètics (l’escena de la venjança en el ball de graduació està molt ben aconseguida). Les reduïdes dimensions del Gaudí donen aquest plus d’immersió total que els espectadors, a quatre bandes, agraeixen.

En els números corals, les formidables coreografies de Xaro Campo s’apropien de l’espai i en les escenes més íntimes brillen les veus. Georgia Stewart es llueix amb les seves precioses tonalitats i poderosos aguts, i dibuixa una Carrie (s’alterna amb Raquel Jezequel) amb una pinzellada de rebel·lia. Anna Valldeneu és formidable –veu i creació– com a Margaret White (la mare). Recrea amb gran naturalitat els girs del seu personatge –molt estricta però amb alguna escletxa d’humanitat– en un paper que alterna amb Muntsa Rius. També destaquen Elisabet Molet (Sue) i Mikel Herzog (Tommy), entre altres dels joves intèrprets als quals el Gaudí, petit però valent, els dona una oportunitat. —

ESTUPENDA FUNCIÓ PER SENSIBILITZAR SOBRE EL ‘BULLYING’