El ‘no’ de Feijóo desferma la guerra successòria al PP
Casado i Margallo es llancen a la carrera abans que es pronunciïn Cospedal i Santamaría
El PP va de sobresalt en sobresalt aquestes setmanes. L’últim de dilluns: Alberto Núñez Feijóo, el que semblava el relleu natural de Mariano Rajoy, va anunciar que no aspira a presidir el partit conservador. En una convocatòria de la junta directiva a Santiago de Compostel·la i davant de desenes de periodistes, el president de la Xunta es va descartar en la carrera successòria perquè no vol trencar el compromís que té amb els gallecs fins al 2020. Aquesta, va afirmar, és la seva «ambició política» més gran, ser president de Galícia.
Amb la seva negativa a donar la batalla, deixa orfes nombrosos barons i parlamentaris que el veien capaç d’encarrilar el partit a menys d’un any de les eleccions municipals i autonòmiques del 2019 i fer un equip integrador. Feijóo era el nom que es deia just després de l’expressió «candidatura de consens». I si aquests dies el silenci del president de la Xunta va provocar nerviosisme al PP, ara, amb la seva decisió, el temor a la seu de Génova és un altre: que el partit, que no està acostumat a debats entre candidatures, pateixi una guerra interna.
Demà es tanca el període per presentar els avals i hi ha dues primeres espases que no han dit res encara: la secretària general, María Dolores de Cospedal, i l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. La primera ha convocat avui a Toledo la junta directiva del PP de Castella-la Manxa per aclarir la incògnita. Santamaría farà el mateix també en les pròximes hores.
S’esperava que si Feijóo feia un pas endavant, ell pogués evitar el possible xoc entre la secretària general i l’exvicepresidenta, que tenen una relació personal dolenta i a qui se’ls pressuposa poca disposició a integrar en el futur PP els equips contrincants. El xoc es dona gairebé per fet entre diversos membres de la cúpula.
Feijóo no ho tenia fàcil. Si hagués estat elegit líder del PP nacio- nal, no hauria tingut escó al Congrés des del qual fer oposició i s’hauria d’haver acontentat amb un seient al Senat. A més, com admetien a la seu aquestes últimes hores, les primeres decisions del Govern de Pedro Sánchez fan pensar que el PP pot estar «possiblement una temporada a l’oposició».
Per a Feijóo, de 56 anys, solter però amb parella (Eva Cárdenas, directora de Zara Home), amb la qual té un fill d’un any, la vida a Madrid no hauria sigut tan còmoda com s’imaginava fa uns mesos, quan en el PP fantasiejaven amb una successió tranquil·la i amb el vent a favor.
El silenci que va impulsar Casado a fer un pas endavant
FOTOGRAFIES AMB EL NARCO I pot ser que en el seu debat intern, Feijóo també hagi tingut en compte el llast de la seva relació amb Marcial Dorado, condemnat per narcotràfic. Per a alguns dirigents és «aigua passada», però per a altres és una mina que qualsevol pot accionar a distància. El País va publicar el 2013 diverses fotografies en què es veia Feijóo i el capo de la droga a bord d’un dels vaixells de Dorado.
El pas de Pablo Casado va arribar pel llarg silenci d’Alberto Núñez Feijóo, segons fonts de la direcció del partit. «Jo sí que vull presidir el PP [...] No podem continuar arrossegant els peus durant tota una setmana», va assegurar el vicesecretari de Comunicació. És aviat per saber si Casado és la «tercera via» de la qual es parla quan es buscava una solució fora dels pesos pesants.
Entre els voluntaris que encara poden aixecar la mà hi ha l’exministre Íñigo de la Serna i ja han fet un pas endavant el diputat per Àvila José Ramón García Hernández i l’expresident de Noves Generacions de la Comunitat Valenciana, José Luis Bayo.
Davant l’inesperat no del líder de la Xunta i els dubtes de Cospedal i Santamaría, més anuncis ahir: primer José Manuel García Margallo va confirmar la seva decisió de presentar-se i, una hora després, un altre sobresalt. Pablo Casado, que no havia aparegut a les travesses, va informar a Twitter que vol lluitar per presidir el partit.
L’OMBRA DEL MÀSTER Tocada la seva imatge per la manera en què havia aconseguit el seu màster, tot apuntava que la seva carrera se centraria a Madrid. I aquests dubtes sobre el seu títol li van portar el primer disgust dues hores després de fer un pas endavant. Alhora que el dirigent atenia la premsa, la jutge que investiga el diploma de Cristina Cifuentes i va obrir una peça separada sobre el de Casado va demanar al Congrés que certifiqui la condició de diputat de Casado i, per tant, d’aforat. Un pas obligatori en el cas que es decideixi a imputar-lo. El vicesecretari de Comunicació va assegurar que sentia una «absoluta tranquil·litat» perquè ja va aportar «tota la documentació».
☰