Una amistat feta miques
El jutge i el fiscal del ‘cas Nóos’ s’han intercanviat durs retrets després de la sentència d’Urdangarin La imputació de la infanta Cristina va motivar la ruptura entre Castro i Horrach
De companys inseparables a enemics declarats. El cas Nóos va motivar que el jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach passessin de tenir «una relació personal i professional molt estreta», com va reconèixer el segon, a un enfrontament obert que s’ha fet molt més visible després de la sentència definitiva contra Iñaki Urdangarin i l’absolució de la infanta Cristina.
Les desavinences entre el fiscal i l’exjutge van esclatar amb la decisió de citar a declarar o no la llavors duquessa de Palma durant la instrucció el 2013. «El senyor fiscal i jo estàvem d’acord que la senyora Cristina s’havia beneficiat de diners públics il·lícits. En el que vam discrepar era si ella en sabia alguna cosa o no», va explicar Castro diumenge passat a La Sexta.
«Teoria conspiradora»
A partir d’allà la relació entre tots dos es va començar a deteriorar i cada vegada van ser més nombroses les crítiques que es dirigien mútuament en escrits, declaracions i resolucions. L’abril del 2013, quan Castro va imputar finalment la germana de l’avui rei Felip, Horrach va assegurar que era «discriminatori». Més endavant, al novembre, el fiscal va acusar el jutge d’obrar sobre la infanta «amb una especulació òrfena de suport indiciari, de l’àmbit de la rumorologia».
Mesos després, Horrach va continuar amb els retrets a Castro, aquesta vegada assegurant que la imputació es basava en una «teoria conspiradora», i que la instrucció s’havia fet «a la carta» i amb «simples suposicions que van servir per construir uns fets amb aparença delictiva».
Per la seva banda, el magistrat instructor va desafiar el fiscal a denunciar-lo per prevaricació, i va assegurar que el recurs al processament de la infanta presentat per la Fiscalia Anticorrupció li «imputava delictes i faltava al respecte». Castro va desafiar Horrach: «Si el ministeri fiscal creu el que escriu, i s’hauria de suposar que sí, hauria de presentar una querella per prevaricació».
Per Horrach, el punt que va trencar més la seva relació va ser que Cas- tro declarés en una resolució judicial que el fiscal i altres professionals del cas seguien «motius bastards» per no imputar la infanta. «No va ser la consideració jurídica sobre la situació de Cristina de Borbó el que va malmetre la nostra relació, sinó que Castro afirmés en una resolució que el fiscal seguia motius bastards, és a dir, que actuava sota les ordres del Govern, o de la Casa del Rei, o del ministre de Justícia corresponent. És una afirmació que ni permetia ni permeto», va declarar Horrach dissabte passat en una entrevista concedida també a La Sexta.
Horrach culpa ara Castro que se l’acusi de ser «l’advocat de la infanta» i assegura que «el que per al jutge era un tracte a favor, en realitat era discriminatori per a ella; així ho va declarar la sentència de l’Audiència Provincial de Palma i ho va ratificar el Tribunal Suprem».
Tàndem anticorrupció
El magistrat va afirmar el 2014 que Horrach «estava tancant els ulls davant de les sospites que es puguin donar sobre la comissió d’un delicte», quan aquest últim apel·lava a la vulneració de la presumpció d’innocència de la infanta. I diumenge passat Castro va llançar aquesta bomba: «Els lletrats de la senyora Cristina no feien res sense consultar-ho amb el senyor Horrach [...]. Quan li vaig explicar que m’havien convocat a una reunió d’alt secret amb el senyor Roca [advocat de la infanta], no es va sorprendre».
El tàndem Castro-Horrach va ser durant anys el flagell de la corrupció a les illes Balears, amb casos tan sonats com el del velòdrom Palma Arena, que brilla amb un nom propi: Jaume Matas. Va ser precisament del cas Palma Arena, en una de les seves múltiples ramificacions, d’on va sorgir la trama del cas Nóos.H
L’exmagistrat va acusar el fiscal anticorrupció d’actuar al dictat de la Casa del Rei