Tots els passatgers de l’‘Aquarius’ demanaran asil, la meitat a França
La condició de sol·licitants de protecció evitarà que entrin en un CIE o siguin retornats al seu país L’oenagé CEAR aplaudeix l’operació València i demana un tracte similar als arribats en pastera
Després de l’arribada de l’Aquarius a València, es va aclarint finalment el futur que els espera als seus passatgers. Tots tret d’un han mostrat per escrit la seva decisió de sol·licitar l’asil. Gairebé la meitat (274) volen ser acollits a França, país que s’ha ofert a col·laborar, i la resta, a Espanya.
Una vegada formalitzin aquestes peticions i els governs dels dos països les acceptin a tràmit, entraran en el circuit d’acollida dissenyat per a aquests casos i ja no podran ser retornats ni ingressar en cap CIE, segons ha confirmat Paloma Favieres, directora de Polítiques i Campanyes de la CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), una de les entitats que participen en l’operatiu de València i que ahir va presentar el seu informe anual corresponent al 2017. Mentre no omplen la petició d’asil, els immigrants disposen de 45 dies del permís extraordinari d’estada per raons humanitàries que els ha atorgat el Govern espanyol.
TRACTE DESIGUAL / La decisió dels passatgers de l’Aquarius d’acollir-se al dret d’asil és molt important perquè marca el seu futur i els diferencia de la gran majoria dels que entren per les costes en pasteres o per Ceuta i Melilla. En aquests casos se’ls obre un expedient de devolució i a la majoria se’ls ingressa en un CIE sense informar-los de la postres sibilitat de sol·licitar l’asil.
La falta d’informació provoca que la proporció dels que en aquest primer moment formulen la sol·licitud sigui «ínfima». Més endavant quan les oenagés i els lletrats d’ofici els poden atendre, la proporció augmenta, però mai arriba ni de lluny a la totalitat, com en el cas dels arribats a València.
Fa anys que la CEAR reclama sense èxit davant del Govern l’aprovació d’un protocol d’acollida dels arribats a les costes que, entre al- coses, reculli l’obligació de proporcionar als afectats alguna fórmula de protecció internacional. També fa anys que reclamen la clausura dels CIE, juntament amb totes les oenagés que treballen sobre el terreny.
«El tracte modèlic rebut pels immigrants de l’Aquarius hauria d’oferir-se també als que arriben en pastera. S’ha igualar», va assenyalar també ahir Carlos Berzosa, president de la CEAR i per a qui la lliçó donada per Espanya hauria
Mentre que l’any passat hi va haver 31.120 sol·licituds d’asil, fins al maig ja n’hi ha 17.000
de servir també perquè «el nostre país lideri una nova política d’asil a Europa».
Les oenagés sempre han afirmat que la desinformació és l’arma que ha utilitzat tradicionalment el Govern per evitar haver d’acollir asilats, i ha convertit així Espanya en el furgó de cua dels grans d’Europa en aquest aspecte. Ara esperen que això canviï amb l’Executiu de Sánchez, encara que Berzosa s’ha mostrat partidari de «donar-li aire» perquè «acaba d’arribar».
Malgrat aquestes tàctiques d’ocultació, la xifra de peticionaris d’asil creix, ara sí, sense parar. Si l’any passat es va arribar a 31.120 sol·licituds, només fins al maig d’aquest any ja se n’han registrat 17.000. Aquests increments no han vingut acompanyats d’un augment de mitjans a l’oficina que resol els expedients, i això ha provocat que actualment hi hagi un embús de 42.025 peticions sense resoldre.
De les que es van resoldre l’any passat, el 67% van ser rebutjades. Una xifra altíssima en comparació amb la mitjana europea. A Catalunya, la CEAR preveu que aquest any es tanqui amb el triple de sol·licituds que l’any passat, en què se’n van registrar 3.900.
GIR EUROPEU / L’endemà de l’arribada de l’Aquarius, l’Executiu de Sánchez es va mostrar satisfet per la tasca realitzada. Calvo ha ressaltat que la gestió espanyola ha sigut «magnífica», tant per part de les oenagés que hi col·laboren com per part de les autoritats autonòmiques i els ministeris implicats. S’ha donat «una imatge molt solvent del nostre país i ens torna el crèdit al qual tots hem de contribuir» perquè aquesta «sigui la imatge d’Espanya i no altres», ha recalcat.
En un comunicat, la Moncloa remarca que és necessari fer les fronteres segures, però de manera compatible amb els drets humans. El PSOE sotmetrà a votació al Congrés una proposició no de llei instant el Govern a impulsar una política d’immigració a Europa que anteposi la vida a la defensa de les fronteres.
☰