Dos mesos lluny de casa
Els immigrants rescatats descansen al complex educatiu de Xest i es distreuen unes hores abans de ser redistribuïts
Després de 10 dies tancats en alta mar, a Omda, Hassan i Ramzi fins i tot el complex educatiu de Xest els queda petit. I això que és un centre enorme, situat a uns 30 quilòmetres de València, que des de finals dels anys 60 acull un institut, un altre de FP, un centre de formació de professors, residències i fins i tot un centre de tecnificació. També hi ha la possibilitat que tinguin la curiositat de fer-se una idea d’on són. Són tres dels 630 immigrants que va recollir l’Aquarius davant les costes de Líbia i, així mateix, tres dels 476 que han recalat en aquest centre de la Generalitat valenciana per passar les seves primeres hores en terra ferma.
Ahir a última hora del matí van creuar la freqüentada porta principal d’aquest centre per sortir a fer un volt. A les butxaques hi portaven el salconduit, el permís especial de 45 dies que els ha concedit el Govern després d’haver sol·licitat asil, al nostre país o bé a França.
«Estic molt content de ser aquí. Em quedo aquí, vull estudiar, aprendre. Vull ser metge», explica Omda, que va estar set mesos a Líbia abans de poder embarcar-se i que sospira per «un cigarro i un cafè».
Explica que és del sud del Sudan, de Darfur, com el seu company Ramzi, que només té 18 anys i va seguir la mateixa ruta. Ell tampoc no entén la pregunta de quant van haver de pagar per poder pujar a la pastera, però això ja és aigua passada. Ara ha d’aconseguir explicar a la seva família que està viu i que ha pogut arribar a Europa «La meva família és allà, a Darfur, fa dos mesos que no he parlat amb ells. Espero poder contactar-hi però no tinc telèfon», explica.
El primer que ha fet la Creu Roja, que és l’entitat que els acompanya en aquest complex, és posar a la seva disposició carregadors per als molts que sí que conserven els telèfons. Per a la resta ha activat un pla internacional per contactar famílies separades
María Ruiz, secretària general d’aquesta organització a València, explica que la primera va ser «una nit tranquil·la». Només s’havia de registrar la seva arribada, que es dutxessin i
«Jo em quedo aquí, vull ser metge», explica un dels viatgers de l’‘Aquarius’
d’oferir-los un llit. Els dels 415 homes són en un pavelló, i els dels nou menors i les 52 dones, en un altre. Haver dormit els ha permès recuperar forces. «Els veig animats. De fet, al pavelló dels homes ja s’està jugant a futbol. Ja hi ha una petita lligueta i tenen ganes de veure el Mundial», explica. Pel mundialet s’hauran d’afanyar, perquè aquesta primera residència és temporal. «Estan aquí molt provisionalment, intentarem que es quedin el mínim possible i resituar-los en estades més estables segons les seves condicions», assenyala Ruiz.
Llibertat de moviments
En les pròximes hores se’ls començaran a donar opcions, però seran ells els que decidiran, perquè el permís governatiu els dona total llibertat de moviments i temps per pensar. Ramzi pensa esprémer-lo, encara que ja té clar que això de creuar fronteres s’ha acabat de moment. «Encara no sé el que vull fer. Vull agafar-me un temps i després ho decidiré. Sé que vull quedar-me a
Espanya», confirma. Però té molt fresca l’odissea viscuda per arribar aquí per voler que el segueixin els seus quatre germans. «No, no», afirma categòric.
Quan es moguin, si és que ho fan, tots ja tindran la targeta sanitària individual, que els dona de dret a la sanitat universal. Ja la tenen més de 200, inclosos els 122 que van passar pels hospitals valencians després de desembarcar, segons va confirmar Ana Barceló, la consellera de Sanitat. Entre ells hi havia una dona que va tenir un avortament durant la travessia. Només 10 estan ingressats, però el seu estat no és greu. ☰