Els pilars de Hierro
El nou tècnic explica les claus del seu mètode, obsessionat a seduir els jugadors
Va arribar puntual. Amb el xandall i una estrella cosida al pit. Afable, distès, somrient. Així va aparèixer Fernando Hierro, el nou seleccionador, al centre de premsa d’Espanya al sumptuós estadi del Krasnodar. Va arribar puntual, tot just segons abans que fossin dos quarts de dotze del matí. «¿On m’assec?», li va preguntar Pablo García Cuervo, també nou cap de premsa de la federació. Es va col·locar presidint una taula rectangular, escortat per 14 periodistes, mentre demanava un cafè i Pablo anunciava que «com a màxim serem 12 o 13, no més, eh...». Després la xerrada, sense càmeres de televisió, només alterada pels clics dels fotògrafs, va tenir un aire d’intimitat. Hi havia Hierro, l’home que mai no es va pensar que seria seleccionador. «No, no tranquil, no hi ha pressa...», va dir amb calma quan el temps pactat se superava. Va durar 35 minuts. Ell ni tan sols mirava el rellotge.
«Vaig venir aquí amb americana i corbata i ara porto el xandall»
«Seré clar, honest i directe. Jo sé que soc seleccionador per circumstàncies. I és així. No soc seleccionador per currículum com a entrenador. Ja sabeu què dic. El meu nomenament és degut a unes circumstàncies. Si mirem fredament el meu currículum seria molt difícil que fos seleccionador. No és falsa humilitat. Soc realista, ho dic de tot cor. No em puc enganyar a mi mateix. Però l’any que vaig ser a l’Oviedo, vulguis o no, em va enriquir molt. Aquell any, encara que fos a Segona Divisió, ha estat fonamental a l’hora d’acceptar aquest repte. És un repte preciós, apassionant, que viuré al dia a dia. No em plantejo res més. No em vull perdre ni un segon a disfrutar d’aquests moments perquè aquest Mundial s’acaba el 15 de juliol i no tornarà més. Per això, no vull parlar més del passat. I ho dic amb tots els respectes perquè Julen és íntim amic meu. ¡Per més que em busqueu no em trobareu! ! «Vaig venir aquí amb americana i corbata i ara porto el xandall posat»
«Vull mirar-nos a la cara i dir: ‘Ens hi hem deixat l’ànima’»
«Els nois han donat una dosi de maduresa personal i de caràcter, a dins i fora del camp. «És un grup madur, amb personalitat, són tots jugadors d’elit, que estan acostumats a la pressió diària». Tenen un cap privilegiat, saben assimilar els canvis i les minicrisis. És un grup molt sa, fa dos anys que treballen amb un seleccionador, amb una idea, amb molt bon ambient. Aquesta selecció té dret d’autor i és la del seleccionador que ha estat dos anys treballant amb ells. Però repeteixo, aquesta selecció té drets d’autor. ¿El meu toc? M’equivocaria si digués que vinc aquí a donar-li el meu toc especial. És una minicompetició de sis partits ara, no ho podem canviar. El meu desig és que ens hi deixem l’ànima i la vida. La meva obligació és convèncer els nois que quan ens en anem d’aquí ens puguem mirar tots a la cara dient que ens hi hem deixat l’ànima. Tant de bo que sigui com més tard millor».
«Si sortim ara del camí serà com immolar-nos»
«Sé que la gent em jutjarà pel que passi en els partits, per això soc l’entrenador. El futbol no et deixa dormir. El futbol és automàtic. No pots viure del record. No em veig demanant-li als jugadors que donin cops de pilota llargs i jugar a la defensi-
Fernando Hierro
SELECCIONADOR ESPANYOL
«Sé que soc seleccionador per unes circumstàncies. I és així. No ho soc pel meu currículum com a entrenador» «És un grup madur, amb personalitat, són tots jugadors d’elit, que estan acostumats a la pressió diària» «Aquesta selecció té dret d’autor i és la del seleccionador que va estar dos anys treballant amb ells» «M’equivocaria si digués que vinc a donar-hi el meu toc especial. Són sis partits, no podem canviar» «Tinc la consciència molt, molt tranquil·la. Puc mirar tothom als ulls i amb franquesa»
va. El nostre estil és intentar jugar al millor possible, amb un futbol combinatiu. Si li demanem d’anar contra la naturalesa d’aquestes característiques i virtuts seria immolar-nos. Tant que ens ha costat tenir la nostra personalitat. Abans dèiem que Espanya no en tenia. I ara, ¿sortirem del camí? Doncs, no».
«Dormo poc, no trobo hores per mirar vídeos i vídeos...»
«¿El més difícil d’aquests dies? Uf... M’agradaria explicar-ho, però ara no puc... ¿Quan? Algun dia... Puc mirar tothom als ulls i amb franquesa. A tothom. Em quedo amb la consciència molt tranquil·la. ¿Que si he pogut dormir? Els tres primers dies no. Només una miqueta. No trobava hores per mirar més vídeos, més vídeos, més vídeos... Quan entrrd al vestidor i parles amb els xavals i fas un monòleg i riuen i s’ho passen bé... I en aquest impacte que tinguis amb els xavals, ells podran decidir o no. Si fem palmes i em poso la samarreta de seleccionador, però no tinc impacte és dolent. No us preocupeu. En cinc minuts, ells tenen analitzat el seu entrenador. No patiu per això». ☰