Kane salva Anglaterra en el temps afegit
El capità va aprofitar per segon cop una altra badada defensiva de Tunísia en un córner
França i Anglaterra comparteixen l’honor de ser les dues úniques favorites que han salvat el debut com Déu mana. Guanyant amb més pena que glòria, però són les úniques que ho poden dir. Agònicament, patint el que no està escrit, tenen el valuós 3 al caseller.
El VAR va donar un cop de mà a França i Harry Kane va donar un toc d’humanitat al triomf d’Anglaterra, encara que fos en el temps afegit. Encara que fos en una segona jugada d’un córner. Com el primer gol, que encarrilava una victòria que no es va consumar fins després del minut 90, en un altre error defensiu tunisià.
UN VI ESCUMÓS Anglaterra havia perdut l’efervescència del començament, com un mal vi escumós, sense donar continuïtat a l’ímpetu inicial, abassegador, quan llançava míssils a l’àrea. Tunísia, massa procliu al desordre va continuar desestructurada i l’últim córner va castigar la seva enèsima distracció.
A l’Anglaterra dels tres centrals n’hi van sobrar dos per evitar conflictes en l’estrena, mentre que els quatre defenses de Tunísia van semblar sempre insuficients per contenir els atacs britànics i, sobretot, impedir pilotes franques de rematada a l’àrea.
CALAMITAT I MATUSSERIA En les pilotes creuades i en els centres van ser una calamitat; van tenir sort que els davanters els van igualar en matusseria, en particular Jesse Lingard, que recordarà (i li recordaran) el primer temps que va fer. Mereixedor d’empaperar Manchester (el sector vermell del United) amb les portades dels tabloides. El seu company Rashford va netejar l’honor del club al revitalitzar l’atac amb la seva insuficient inspiració.
Molt poques jugades, la majoria rudimentàries, van poder traçar els anglesos, que de nou es van salvar per l’estratègia. No tant per la destresa o la imaginació com per la seva força física. Els tunisians no eren petits, però tenien problemes a l’atendre el rival i la pilota alhora.
COM AL SEGLE XIX Als defenses anglesos els va costar més passar que rebutjar la pilota, fins i tot sense pressió, i molt més que el joc amb el cap, tot i que és la seva especialitat. Ni Walker ni Stones van estar més fins que Ma- guire, com si no haguessin après res amb Guardiola, si més no a donar la pilota en avantatge al company. Maguire, central del Leicester, només va donar bones notícies volant a la rematada gràcies a la seva altura. Com tota la vida. Igual que al segle XIX.
PLACATGES A KANE Els placatges en l’estratègia van ser més ferris amb Kane, que per alguna cosa portava el 9 que identifica el davanter centre. Ni una vegada va rematar Kane després del gol, que va ser una segona jugada, fins al minut 92. En totes acabava a terra. L’assistent del VAR no va creure convenient avisar ni una vegada el colombià Roldán, i en canvi