Les primeres preguntes del Mundial

¿ Igualtat? Encara que ho sembli, no és un Mundial revolucionari en el qual els pobres en fama aixafaran els rics super-professionalitzats. Ja veuran com al final s’imposarà algun dels favorits malgrat aquests primers ensurts. Millora la qualitat tècnica dels modestos, ara amb bons entrenadors, i l’apliquen a defensar amb molta intensitat a partir de línies de cinc defenses. Fan més faltes que mai, encara que no mortals.

¿Apareixen innovacions tàctiques? Fins ara la més cridanera són els nous marcatges plurals (realitzats per diversos jugadors que es roten), posicionals (si la figura surt de les zones en què és perillós se’l vigila des de lluny), més invasius i durs (la permissivitat arbitral ha començat castigant poc les faltes reiterades), i molt seleccionats (cada equip marca així un sol adversari). Mèxic va vorejar la perfecció contra Kroos durant 60 minuts.

¿Hi ha novetats estratègiques? Mèxic també va fer l’experiment de malversar tota la seva gasolina en 45 minuts ofensius per convertir-se després en un mur de poc desgast. Això es pot anomenar ruleta russa i li va funcionar: va desconcertar i va desnaturalitzar Alemanya, va aconseguir marcar un merescut gol en la seva fase brillant, i va resistir després amb més ordre que forces.

¿Futbol brillant? Poc. Els grans van jugar a ràfegues, amb ritme lent i més setge estàtic al contrari –a l’estil de l’handbol– que desplegant impulsos de creativitat. Cristiano Ronaldo va xutar com en els seus millors moments, Messi va naufragar per falta de suport, Neymar només es va moure de veritat 20 o 25 minuts. Els porters, tret d’Ochoa (Mèxic), van tenir poca feina.

¿Aprendran les lliçons? Fins que va sortir Banega Argentina va desassistir Messi amb falta de futbol sòlid en el centre del camp. França va comprovar que Pogba és gran però no dirigeix els seus equips. El Barça va constatar el seu problema futur: Coutinho és fenomenal però discontinu (com Dembélé). A Alemanya Müller, Ozil i Boateng són més vells del que són.

☰