Esperança i feina

Parlem sense parar de democràcia i fins que no tenim el problema al damunt, sobre la nostra consciència, no comencem a dir: «Salvem les persones». Totes aquestes persones que venen sense casa, sense rumb, a un país on hi ha tants pobles buits, terres sense llaurar, escoles tancades... M’adono que tant de bo poguéssim oferir vida a qui no en té, començar a conrear els nostres camps oblidats, obrir aquelles escoles tancades. Voto per crear una nació lliure d’acollida i iniciar un camí per a tota aquesta gent amb ganes d’una vida millor encara que sigui fora del seu lloc de naixement. Espero que, d’una vegada per sempre, siguem de debò humanitaris i aconseguim enfortir i crear el manament: ajudar no fa mal, ni a ells ni a nosaltres. Trobem per a tothom la felicitat de què moltíssimes persones manquen i ajudem-los a viure una realitat d’esperança i feina.