Sánchez vol esgotar la legislatura i acostar els presos
El president anuncia que la seva «aspiració» és que les generals se celebrin a mitjans del 2020
Creu «raonable» que els independentistes estiguin a prop de la família després d’acabar la instrucció
Pedro Sánchez no havia fet cap entrevista des que es va convertir en president del Govern, després de la moció de censura a Mariano Rajoy, però en la seva primera trobada d’aquest tipus va aclarir alguns dels interrogants que planen sobre el seu mandat. El líder socialista vol «esgotar» la legislatura. És partidari d’acostar els dirigents independentistes presos a presons de Catalunya. Es reunirà amb el president, Quim Torra, a «principis de juliol». El seu primer viatge internacional serà aquest dissabte a França. Renuncia a derogar tota la reforma laboral del PP, ja que no hi ha «majoria parlamentària». I prepara l’Executiu per derogar el copagament farmacèutic als pensionistes.
La data de les pròximes eleccions generals ha sigut un debat constant des que Sánchez va arribar al poder. La direcció del PSOE no ho tenia clar. Alguns dels seus membres advocaven per escurçar-la i altres per acabar-la, cridant a les urnes al juny del 2020. Sánchez va tancar ahir a la nit l’assumpte a TVE. «Aspiro a convocar eleccions el 2020, a esgotar la legislatura. De feina, n’hi ha. La meva aspiració és esgotar la legislatura», va dir el president.
El primer viatge internacional de Sánchez com a cap de l’Executiu no serà al Marroc, com marca la tradició, sinó a França. Aquest dissabte es trobarà amb el president del país veí, Emmanuel Macron, a qui traslladarà la necessitat, posada de manifest amb el cas del vaixell Aquarius, d’una «política migratòria comuna» a la UE.
LA CITA AMB TORRA Després d’aquesta cita, ja a començaments de juliol, el líder socialista es veurà amb el president de la Generalitat. Sánchez vol tornar al «diàleg», com va dir durant el debat que va acabar amb la sortida de Rajoy de la Moncloa. Ahir va anticipar que tractarà amb Torra la necessitat d’«activar mecanismes com la comissió bilateral» entre l’Estat i la Generalitat, que no es reuneix des de fa anys. En aquesta reunió, encara sense data, es tractaran a fons les més de 40 reivindicacions que l’anterior president, Carles Puigdemont, va traslladar a Rajoy l’abril del 2016, que inclouen demandes com ara més diners per a la dependència i la sanitat catalanes i respecte al model educatiu.
Però Sánchez també va fer un anunci, no directament relacionat amb la seva trobada amb Torra, de molta més envergadura a curt termini. El president considera «raonable» que els dirigents independentistes que en l’actualitat estan en presó provisional, com l’exvicepresident Oriol Junqueras, siguin traslladats a presons catalanes. Però només, va remarcar, quan acabi la instrucció de Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem, per a la qual cosa se suposa que falta poc.
«És raonable que una vegada aca-
bada la instrucció, Institucions Penitenciàries [òrgan dependent del Ministeri de l’Interior] prengui la decisió d’acostar els presos a presons catalanes, perquè estiguin a prop dels seus familiars i dels seus lletrats. En el moment en què es consideri substanciada la instrucció, el Govern d’Espanya podrà prendre la decisió de traslladar els presos», va assenyalar Sánchez, que tindrà un primer contacte superficial amb Torra aquest divendres, a Tarragona, durant els Jocs Mediterranis.
La situació dels presos d’ETA és una qüestió diferent, perquè ells sí que tenen «sentència ferma» i els seus casos han de ser estudiats de manera «individualitzada». Tot i així, el president va obrir la porta a l’acostament. Després del final de la banda terrorista, va dir, és possible una «política penitenciària diferent».
REFORMA LABORAL La derogació de la llei mordassa i la reforma laboral han format part del discurs de Sánchez des que van ser aprovades pel PP, però el president va distingir entre les dues iniciatives. Per a la primera, hi ha «majoria parlamentària». Per a la segona, no. Però això no vol dir que no es puguin tombar aspectes «molt lesius», com la ultraactivitat o les subcontractes.
Mentrestant, l’Executiu estudia com deixar sense efecte algunes de les mesures socials més controvertides de Rajoy. Entre les quals el copagament farmacèutic per als pensionistes, com va avançar EL PERIÓDICO, hi ocupa un lloc prioritari. «El Govern està mirant els comptes públics i veurem si hi ha prou recursos per tirar-ho endavant», va explicar el president.
Sánchez, finalment, es va referir a Màxim Huerta, el seu breu ministre de Cultura, que es va veure forçat a dimitir quan va transcendir que entre el 2006 i el 2008 havia defraudat a Hisenda més de 200.000 euros a través d’una societat interposada. «A Espanya no hi ha hagut el nombre de dimissions que la ciutadania exigia als seus responsables polítics», va concloure el cap de l’Executiu.
☰
«A Espanya no hi ha hagut el
nombre de dimissions
que exigia la ciutadania», diu el cap de l’Executiu